Follow by Email

dimarts, 18 de setembre de 2018

BOMBES QUE NO FAN PUPA


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 18 setembre de 2018)
- Colossal l’explicació del ministre d’assumptes exteriors per justificar la baixada de pantalons del govern espanyol davant les pressions dels saudites, en defensa de la partida de bombes que els hi són imprescindibles per seguir massacrant enemics. El cada vegada més baliga-balaga Pedro Sánchez – ara dic això però demà em faré enrere -, va assegurar que la remesa de bombes intel•ligents que el pervers govern Rajoy havia venut a l’Aràbia Saudita – segons les revelacions de la intrigant entretinguda reial, Corina, el seu “amic especial” se n’embutxacà les comissions per l’operació -, no se’n serviria ni una malgrat els àrabs ja les havien pagat trinco-trinco. Però vet-aquí que les bombes eren la torna d’una comanda d'armament molt més sucosa: unes corbetes de combat que asseguraven a les drassanes de Cadis feina per unes quantes dotzenes de treballadors, durant mesos. A l’Ajuntament de Cadis, per si no ho sabeu, hi talla el bacallà un agitador populista, de nom José Maria González Santos però més conegut com “Kichi”, que va guanyar les eleccions prometent que esclafaria totes les traces i relíquies capitalistes de la "tacita de plata" començant pels “senyoritos andaluses”, i que es va rebel•lar contra el seu líder polític, en Pablo Iglesias, quan aquest es va comprar un xalet vip en una urbanització exclusiva, plantificant-li entre coll i barres allò de que ell no deixaria mai de viure en el seu pis “de currante”. Doncs bé, aquest predicador del marxisme teòric i paladí il•luminat de l’anarquisme il•lustrat, va assegurar que ni parlar-ne de no servir complerta la comanda d'armes feta pels àrabs i quedar-se sense corbetes per mantenir actives les drassanes del seu poble. Si amb les bombes esclafen el cap a criatures iemenites, què hi farem! La qüestió era que els andalusos de Cadis no es quedin a l’atur. Aquesta conducta déu ser tan coherent com la d’aquell comunista català encantat amb la repartidora, però que quan ja no quedaven més que bicicletes per repartir es va aixecar indignat de la taula perquè de bicicleta sí que tenia una i la seva bicicleta no se l’havia de repartir amb ningú.

Ara bé, sent les raons del tal Kichi dignes de sucar-hi pa, els arguments aportats per l’inefable senyor Borrell, el ministre d’assumptes exteriors, per justificar la sonada cranquejada del govern espanyol respecte a la comanda de bombes, es mereixen que el pa enlloc de sucar-lo amb oli es remulli amb xocolata desfeta dels canonges de Vic. Ara resulta que a Espanya tenen una industria bèl•lica tan delicada i precisa que les bombes que fabriquen no fan pupa a cap innocent. És a dir: on posa l’ull el mecanisme que les teledirigeix encasta la castanya, gairebé tan net i polit com baixar un rai per la Noguera Pallaresa. Llàstima que aquest fill “no predilecte” de La Pobla – la setmana passada, la majoria municipal d’ERC va aprovar una consulta popular per retirar-li d'un carrer la placa amb el seu nom -, no ens il•lustrés als ciutadans ignorants sobre com aquestes bombes distingiran els que es mereixen morir dels que no. Que potser els iemenites dolents portaran encastada al front una diana que atraurà les bombes? O és que les bombes que surten de Santa Bàrbara les guia cap al seus objectius un arcàngel? No m’atreveixo a escriure "l’esperit sant", perquè tal com està el pati igual m'enviarien a fer companyia a Willy Toledo; però sigui quin sigui el secret de tanta miraculosa precisió de les bombes espanyoles que no fan pupa, si és que no es tracta d’una fanfarronada com de les que es vantava el senyor Borrell quan es disfressava de raier per fer el paperot el dia de la festa major, encara podríem veure que el padrí d’aquesta operació tan humanitària - segons diu la Corina, el trempat rei emèrit -, fos proposat pel Nobel de la Pau. Reforca de pallanga, quin invent aquest de les bombes que no fan pupa! On les compren els russos i els americans les que tiren a carretades sobre Síria, que aquestes sí que són malparides i deixen ferits, morts i esguerrats a tremuja? Potser que el rei emèrit, ara que no sap com passar l’estona, fes una visita de promoció comercial a en Putin i a en Trump i amb la seva borbònica pelica els hi endinyés unes quantes tones de bombes espanyoles que maten només els dolents. A part que en podria treure un pessic per arrodonir la seva jubilació monàrquica i comprar-li vals per l’economat de la presó al seu gendre cap de turc dels negocis de la família, es podrien encarregar uns quants contractes per construir més corbetes – de submarins val més que no en parli, perquè els espanyols no suren -, que a part de meritar-li més comissions rebaixarien l’atur a tot l’Estat ara, que tanta falta fan els llocs de treball per ocupar les tongades de refugiats que no paren d’arribar cada dia.


NOTA IMPORTANT: Els lectors que estigueu interessats en comentar aquesta reflexió podeu fer-ho des del blog mateix, o bé a través del meu compte a Facebook, on podreu participar en l’interessant debat que cada dia s’hi estableix entre varis dels seguidors habituals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada