L’ACTE DE FE DE CADA MATÍ EN EL METGE DE CAPÇALERA

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 21 setembre de 2018)

.- L’altre dia, a la cafeteria on esmorzava, veient com un matrimoni de vellets es repartien com a bon germans el seu repertori matinal de pastilles posant-hi, sobretot ell que semblava ser el que dirigia l’operació, els cinc sentits per a no equivocar-se, em va commoure l’acte de fe que suposava empassar-se unes potingues químiques que, a simple vista, predisposen més a l’escepticisme i al dubte que no pas a la confiança cega en els seus presumptament miraculosos efectes terapèutics. No obstant això, dec confessar amb tota franquesa la meva absoluta admiració pels que se’n refien de les pastilles sense posar en quarantena l’eficàcia de quelcom que, aparentment, no és res de l’altre món. De fet, el mèrit d’aquesta fiança penso que no rau en aspectes estètics de les pastilles com el color, el tacte o el gust del xarop que vaig veure que ell, dissimuladament, es prenia acostant-se el flascó als llavis com si fos una licorera de butxaca. N’estic convençut que la confiança dels usuaris de pastilles matineres es deguda a l’empatia amb el metge de capçalera que les prescriu amb paraules entenedores des de l’ascendent de la seva bata blanca. En aquest cas a que em referia com a desencadenant de la reflexió, jo diria que efectivament la fe com es prenien les pastilles aquells dos vellets tenia molt més a veure amb la reputació que els hi mereixia el seu metge, que no pas amb la xerrameca enrevessada del prospecte que van trobar dintre la caixa de les potingues.

Confesso que cada vegada llegeixo menys els prospectes perquè, després de fer-ho solien envair-me un feix de preguntes impertinents, inquietants i més aviat punyeteres ja que sóc més aviat una mica descregut; qui em garanteix, per exemple, que aquella mena de mongeta de color rosa conté tantes vitamines com s’assegura al prospecte o la capsula blava porta la dosi justa de calmant que diuen em relaxarà sense fer-me perdre el món de vista? I si la vacuna que em posen cada tardor per plantar cara a la grip no fos altra cosa que un simple placebo fet amb aigua de l’aixeta? Tan escèptics i perepunyetes com podem arribar a ser amb infinitat de qüestions quotidianes i, en canvi, quan estem piocs davant la pastilla que el metge ens assegura ens posarà bons ens oblidem dels prejudicis i ens cau la baba. Hem d’admetre, com a mínim, que resulta curiós que siguem tan dòcils i crèduls quan no ens veiem les orelles sobre l’eficàcia d’un producte farmacèutic sent habitualment tan esquerps, repatanis i cagadubtes sistemàtics.

A la meva manera de veure, aquella parella de vellets de qui us parlava al principi i que m’han inspirat aquesta reflexió, no en tenien ni punyetera idea de la simbiosi terapèutica de les pastilles que deixaven per ordre damunt del tovalló, però se les empassaven sense cap recança perquè el seu metge de capçalera els hi havia dit que els posaria bons. Potser perquè els ancians es refien tant de la paraula del seu metge de capçalera – un altre dia reflexionarem sobre una altra qüestió que m’intriga humanament sobre els metges: com és el metge de capçalera del metge de capçalera? -, l’esperança de vida s’allarga posant en perill la sostenibilitat del sistema de pensions que trontolla per culpa de que les persones viuen massa. Quin escàndol i com se la carregarien els metges si fos així! Fins i tot, potser algun polític malparit com aquell que es vantava l’altre dia que no tenia per què demanar perdó per res, especula que si es retallessin les prestacions sanitàries i les pensions alguns d’aquests fràgils vellets que fan cas al metge de capçalera com si fos un oracle acabarien no prenent-se les pastilles, perquè no se les podrien pagar. Ara bé, i si el que cura no fos la química de les pastilles, sinó la fe com aquestes es prenen? Ai carai!

NOTA IMPORTANT: Els lectors que estigueu interessats en comentar aquesta reflexió podeu fer-ho des del blog mateix, o bé a través del meu compte a Facebook, on podreu participar en l’interessant debat que cada dia s’hi estableix entre varis dels seguidors habituals.