ALARMA MÀXIMA A SOTO DEL REAL! (Una fantasia que podria ser una crònica certa)

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dilluns 1 de maig de 2017)

● ALARMA MÀXIMA A SOTO DEL REAL! (Una fantasia que podria ser una crònica certa) .- Tant llestos que són els del Ministeri de Justícia lligant melics, perquè cap fiscal ni jutge díscol els faci la patota tocant els dallonses als corruptes de coll blanc abonats a la butlla de la immunitat, i resulta que han estat a punt de colar-los un gol d’aquells que de tan ximples tomben d’espatlles. Sort que algú se n’ha adonat a temps de la jugada i ja s’han començat a prendre mesures a corre-cuita per evitar el que podria haver esdevingut una vertadera catàstrofe patriòtica: que la propietat de l’edifici on està instal•lada la presó de Soto del Real deixés de pertànyer al patrimoni immobiliari nacional d’equipaments penitenciaris perquè s’hauria traspassat a un càrtel colombià-mexicà, interessat en adaptar-hi un balneari-residència pels seus executius en trànsit de negocis pel sud d’Europa. El complot s’ha descobert gràcies al penediment d’un intern del mòdul 10 (el dels presoners VIP), que segons sembla els seus col•legues havien deixat al marge de l’operació. De moment, el govern no ha confirmat ni desmentit la notícia, però la gola profunda que me l’ha filtrada assegura que quan en Rajoy se n’ha assabentat del bunyol que s’estava coent, ha comentat amb tota la mala llet de que es capaç un viatjant de gra cuit gallec i emprenyat: “A qui se li va ocórrer de tancar junts els principals estafadors del país?”

I és que té raó d’estar indignat un pobre home que es vanta de tenir-ho tot lligat i tant ben lligat, sinó més, que aquell altre gallec que va tenir per mestre des que portava pantalons curts, el qual de gran encara respecte en la intimitat i fa companyia a les estampes que guarda a la seva calaixera, per si de cas. I és que sí, que ja s’ho podien pensar que la flor i nata dels cervells més corruptes, lladres i enredaires més ben connectats i relacionats del país no es desendollarien tan fàcilment d’una activitat tan lucrativa com aprofitar qualsevol badada dels administradors públics per treure’n profit, estafant sense manies per anar-se fent un raconet per a la jubilació, ja que els pensions estan arruïnades. Si algú que treballava sol va ser capaç de vendre’s dues vegades la torre Eiffel, que no foren capaços de fer en equip els reis de l’enganyifa i de la pocavergonya, engarjolats junts a la selecta presó de Soto del Real? Doncs el que estaven a punt de lligar: vendre’s la presó com si en fossin els propietaris! Quan coneixem tots els detalls, possiblement ens quedem parats de les contemplacions que els delinqüents de coll blanc, quan passen una temporada a la presó, gaudeixen perquè no es rovellin les seves neurones privilegiades. L’hereu Pujol no necessita el mòbil que li varen prendre en entrar, perquè es capaç de fer negocis comunicant-se amb els seus testaferros i sicaris per transmissió de pensament. A Soto del Real, doncs, ha sonat l’alarma i sembla que anit els funcionaris han anat de cul per neutralitzar la “innocentada” primaveral dels famosos hostes. A fe de Déu que se’n recordarà més d'un d’aquesta “gracieta” de la púrria que ocupa les cel•les VIP de Soto del Real, perquè els hi han fotut enlaire un pont de quatre dies, ja que demà a Madrid també es festa. En una primera reacció, les autoritats competents es veu que volien dispersar uns presoners tan perillosos quan s’ajunten, però han hagut de deixar-ho córrer un cop han estat informades que no era possible organitzar cap trasllat a altres centres, perquè degut a les retallades pressupostàries no hi ha cap més garjola que la de Soto del Real, adaptada per donar un tracte com cal i correspon a la flor i nata de la delinqüència de categoria. Si ja va avergonyir els gestors penitenciaris la parella Prenafeta-Alavedra queixant-se del servei d’habitacions, què dirà l’aristòcrata ex-duc o el refinat Rato el dia que hagin d’ingressar unes quantes setmanes a la cangrí?