Follow by Email

dissabte, 13 de maig de 2017

SI BUSQUEN, TROBEN. TANT ELS FISCALS COM ELS METGES.-

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dissabte 13/MAIG/2017)

¶ SI BUSQUEN, TROBEN. TANT ELS FISCALS COM ELS METGES.- Mon pare no era gaire partidari d’anar al metge i recordo que sempre em deia: “aquests, si busquen sempre troben”. I com sol passar amb els fills que es creuen més savis que els pares, pel simple plaer de portar la contraria i marcar territori generacional, no pas per ressentiment ni cap altra mena de trauma infantil, jo em vaig convertir en fan dels reconeixements mèdics anuals quan a penes havia tombat la trentena, i no pas perquè patís de res en particular. I com és natural, vaig arrossegar amb mi també la meva parella, encara que no n’estava gaire convençuda, a passar per l’ITV abans de Nadal, no fos cas que després de festes els torrons ens juguessin una mala passada a les analítiques. El reconeixement anual es va convertir, doncs, en una rutina, gairebé en una visita de cortesia al metge, oimés quan el metge no ens renyava sinó que ens encoratjava a “seguir fent bondat com fins ara”. Inclús el nostre metge de capçalera - jo tinc una dèria en escollir el metge procurant que sigui dels que t’escolten i dels que duren a la Seguretat Social -, amb gran indignació per part de la parella, m’alegrava el dia no prohibint-me fumar els meus dos o tres puros diaris en aquella època, sempre que m’abstingués de provar el “paper”. Mentre em donava aquest consell, em senyalava alçant la mà dreta la cigarreta que s’estava fumant: “el que fa mal és el paper, mentre només tastis puros no pateixis”. No anava pas lluny d’osques el bon home: quan vaig traspassar la quarantena, el consum de “paper” va enterrar el meu metge, i a mi em va tocar canviar de confessor sanitari. El nou no tenia detalls simpàtics com l’anterior ni era tan de bon ferrar, malgrat tenia renom d’encertar-la a la primera, i dels puros em va dir que ja podia començar a oblidar-me’n. Aquest metge, que va estar simbòlicament a la meva capçalera fins fa poc, perquè “els savis de la Seguretat Social” el varen jubilar en considerar que l’experiència no era un grau i a la Sanitat Pública passaven dels diagnòstics “manuals”, encegats per la moda dels protocols “de manual”, creia més que jo en els reconeixements preventius i, “per si de cas”, em va receptat dos o tres pastilles a la dosi mínima. Però, ai las!, quan ja vaig acostar-me a la seixantena això de la revisió em començava a fer mandra i a partir del moment que varen grinyolar-me les xarneres i a les analítiques hi aparegueren alarmes en forma d’asterisc, esperar els resultats de cada prova "per gust no per necessitat", resultava una vertadera agonia, perquè quan el metge no em botzinava per naps era per cols. Llavors em vaig recordar de les arrufades de nas de mon pare, i vaig entendre el sentit d’aquell sorneguer: “si busquen, troben”.


A la meva manera de veure, aquesta sensació que us he explicat respecte de la medicina, l’estic reproduint ara respecte de la corrupció dels que prostitueixen la política per a fer-s’hi rics. En vistes que les evidències que els fiscals deixen caure sobre les taules dels jutges, en quasi totes per no dir en totes les empreses públiques i àrees de gestió administrativa hi havia una eixam d’espavilats que hi sucaven el melindro, m’he tornat tan aprensiu com mon pare: “si es posen a buscar en serio, sempre trobaran”. No crec que calgui fer-vos un llistat de tota la merda que s’ha destapat només el darrer mes, perquè els noticiaris en van plens i a cada nova llosa que es remou apareixen més cucs. I quan sembla que s’ha tocat sostre i que ja no queda res més per a descobrir, tornem a començar perquè algun descontent amb el repartiment del botí s’ha considerat estafat pels socis i ha venut les seves "memòries" als perdiguers a canvi d’àrnica penal i fiscal. En la meva joventut, quan et posaves pioc per qualsevol tonteria, abans d’anar al metge la mare o sobretot l’àvia et subministraven una bona purga – recordeu aquelles indescriptibles cullerades d’aigua de carabanya o d’oli de ricí? –, perquè la saviesa popular creia que la majoria de malalties tenien el seu origen en un “racó” a la panxa. Ara, en canvi, la purga s’ha substituït per analgèsics i antipirètics que regulen el dolor i la febre, perquè la prioritari terapèutica consisteix en no patir i no suar, enlloc de “fer net”. Ja recordareu que fa mesos reitero al blog el meu parer, que per “fer net” de corrupció en la política s’ha de recórrer a una contundent purga ètica. Perquè mentre tota la porqueria acumulada, de la qual només els infectats en saben l’abast, sense la seva col•laboració s’haurà de treure la veritat a pessics i a cops de xapo. Si a cal metge, segons que et troben ja has begut oli, en política per molt que et trobin sempre podràs anar marejant la perdiu tant de temps com tinguis cara per fer-te el longuis: “no me’n recordo, no ho sé, no em consta, fa tant de temps!...A aquell programa que té tanta requesta a la ràdio – la nit dels ignorants”- aviat li farà la competència de dia les dependències judicials on són interrogats els presumptes xoriços de coll blanc: ningú sap, ningú s’hi va fixar, ningú li va cridar l’atenció que la parella arribés un bon dia al pàrquing de casa amb un Jaguar o els seu fill passeges per Barcelona a bord de Ferraris.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada