NO ÉS ÈTIC QUE LA GENERALITAT SALVI EL CUL DE CONVERGÈNCIA EN EL CAS PALAU

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dilluns 15/MAIG/2017)

¶ NO ÉS ÈTIC QUE LA GENERALITAT SALVI EL CUL DE CONVERGÈNCIA EN EL CAS PALAU.- El Consorci del Palau de la Música - format per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el ministeri de Cultura i l’Associació Orfeó Català -, en el cas de l’espoli del Palau no acusarà CDC. Així ho van decidir divendres passat en una reunió que es va celebrar a petició de l’Ajuntament de Barcelona, que considera després de les declaracions fetes durant el judici en curs contra la banda dels Millet i companyia, en les quals varis acusats van admetre el cobrament de comissions pagades per Ferrovial que anaven a parar a la tresoreria de CDC, calia presentar càrrecs contra Convergència per treure’n l’aigua clara. A la reunió de divendres, però, la Generalitat va fer valer la seva majoria puntual - gràcies a l’absència dels representants de l’Estat, disfressats de Ponç Pilat -, per rebutjar la proposta que defensava el senyor Joan Linares, en nom dels serveis jurídics de l’Ajuntament, precisament el que fou director executiu del Consorci del Palau de la Música quan, en vistes de la merda que va trobar als despatxos abandonats per la quadrilla Millet-Montui, aquest organisme es va veure obligat a reclamar del jutge instructor que obrís una causa separada per investigar els suposats pagaments a CDC. Després de les eleccions del 2011, quan CDC va tornar al Govern – quina coincidència en un país que res passa per casualitat! -, el Consorci va canviar d’idea i va retirar els càrrecs contra CDC. Jo em pregunto, després d'això de divendres, si és ètic que la Generalitat "de tots" prengui partit i amb la seva decisió impedeixi que el Consorci pugui reclamar com a perjudicada personada en la causa, si de veritat CDC va desviar des del Palau, segons diu Hisenda, 6,5 milions d’euros. I afegeixo encara més: ¿pot un govern format per una coalició de dos partits, un dels quals és acusat de tripijocs, decidir en nom de la Generalitat "de tots" inhibir-se d'acusar com a membre del Consorci espoliat?

A la meva manera de veure, lamento constatar que al govern se li ha vist el llautó, perquè si de veritat creu que CDC té les mans netes en aquest afer Palau no li hauria de doldre que se sàpiga la veritat i, per tant, fer costat a l’Ajuntament enlloc de quedar-se’n al marge, al•legant que tot plegat fa pudor de cacera de bruixes. Aquesta excusa podria entendre-la en boca d’un govern monocolor afí a Convergència, però no li compro com a simple ciutadà a un govern recolzat per una coalició temporal i estratègica de dos partits que pensen diferent, entre d'altres coses, respecte de les implicacions de CDC en el cas Palau. I sobretot protesto perquè el govern s’atribueixi la representació de la Generalitat en el seu conjunt. El president i el conseller de Cultura haurien d’haver escarmentat, a aquestes altures de la pel•lícula de la corrupció, i no posar les mans al foc per a ningú. Des de la confessió voluntària de Jordi Pujol, que ha portat la cua que ha portat, ja mai més, durant molt de temps, es podrà estar segur de res mentre no s’hagi fet neteja a fons. Per tant, em sembla una relliscada greu - que li pot costar políticament cara -, d’un govern que no està legitimat èticament a prendre una decisió com la que ha pres, tenint entre mans un conflicte d’interessos tan fragant. No només hauria sigut més ètic deixar exercir al Consorci del Palau el seu deure d’escatir tota la veritat sobre on han anat a parar els diners espoliats, sinó que també fora molt més elegant, políticament parlant. Suposo, però, que votar en contra d’afegir-se a l’acusació com a part perjudicada s’explica en funció d’una tàctica per guanyar temps – qui dies passa anys empeny i potser quan surti la sentència ja siguem independents -, però a mi i a molts altres ciutadans que ja n'estem farts, francament ens deixa parats i ens fa molta pena aquesta mofa, perquè l’única manera de fer net es no amagant la brutícia sota la catifa.