INDEPENDÈNCIA, SOBIRANIA, INDEPENDENTISTES, DRET A DECIDIR, FULL DE RUTA.-

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dimarts 2 de maig de 2017)

● INDEPENDÈNCIA, SOBIRANIA, INDEPENDENTISTES, DRET A DECIDIR, FULL DE RUTA.- Ara que sembla s’acosta el dia del “caixa o faixa”, em dóna la impressió que molts de ciutadans, tant els que tenen altres preocupacions més enllà de la política com els que conviuen amb més o menys intensitat la febre nacionalista, més dels que podríem pensar no tenen clar el sentit de cadascuna de les paraules que encapçalen aquesta reflexió. He pensat que, començant per mi mateix, potser seria de profit analitzar el significat dels mots, i entre tots mirar d'aclarir-nos les idees.

INDEPENDÈNCIA.- Defineix l’estatus polític i financer que gaudeixen els pobles amb identitat pròpia, i és sinònim de llibertat i de sobirania plena. Com a definició no és susceptible de debat ni de controvèrsia, ja que simplement descriu el marc de convivència en que les nacions sense Estat s'emmirallen. No es tracta d’una ideologia "per se" ni d’un partit polític, sinó d’un pur sistema d'organització en abstracte.

SOBIRANIA.- És el sentiment d’aquells pobles que sense aspirar a independitzar-se immediatament de l’Estat, com a nació aspiren a tenir una autonomia gairebé plena, començant per tenir relacions bilaterals en pla d’igualtat amb l'Estat i competències c omoplertes en la majoria de matèries necessàries per auto-governar-se, sense consentir el dret de cuixa de l'Estat en forma d’interferències o vetos.

INDEPENDENTISTES.- Són els militants en partits o agrupacions polítiques reivindicadores de la Independència, sense que cap ideologia ni tendència partidària en tingui l'hegemonia ni l'exclusivitat. Per tant, declarar-se independentista no pot ser considerat delicte mai, llevat que per aconseguir la meta els independentistes recorreguessin a la violència.

DRET A DECIDIR.- És tan poc complicat definir aquest concepte que no s’entén com fa moure tanta aigua. Es tracta d’un concepte tan neutral i asèptic, que els que el reclamen simplement fent-ho acrediten el seu ADN democràtic. Per exercir-lo n'hi ha prou posant urnes perquè els ciutadans expressin sense embuts de quin color volen pintar el futur. Per tant, estem parlant de les beceroles de la democràcia, principi fonamental si per democràcia entenem “donar la paraula al ciutadà” i, per tant, cap demòcrata li pot posar pals a les rodes a l'exercici d'aquest dret. Però tampoc es pot confondre el personal identificant els partidaris del dret a decidir amb els partidaris, posem per cas d’una de les opcions, del "si" o del "no" per exemple

a la independència. Per desgràcia, aquesta asèpsia i neutralitat no s’ha respectat o no s'ha explicat massa bé, i alguns fanàtics independentistes no han contribuït gens a desfer el malentès, tot s’ha de dir, pensant que ajudaven a la causa, quan en realitat no li feien cap favor.

FULL DE RUTA.- És tracta del mètode que els independentistes trien com a procés idoni per aconseguir la independència. I en aquest aspecte, està clar que la unanimitat és difícil, ja que cadascuna de les sensibilitats independentistes pot decantar-se per diferents fulls de ruta, des d'anar pas a pas, fer drecera o tirar directament pel dret, o jugar a la puta i a la Ramoneta. És clar que seria preferible que un camí tan costerut s’emprengués havent-se posat tothom d’acord, però tan estrictament democràtic és el consens pacífic com tenir una olla de grills, si deixem de banda els aspectes qualitatius i pràctics. De fet, des de l’inici del procés, el full de ruta s’ha anat modificant segons les circumstàncies, les pressions o els capricis; però a la meva manera de veure, el fet que des de l’apoteosi èpica de la consulta del 9-N, la base social independentista enlloc d’ampliar-se ha anat reculant gota a gota, sense parar, ¿qui sap si hi tindrà alguna cosa a veure amb aquest degoteig que el full de ruta als indecisos i als tebis no els hi acaba d’agradar i per això no el compren?. Al meu parer, doncs, caldria que algú amb el cap fred expliqués sobretot el full de ruta per administrar “el dia després”, no fos cas que quan arribi l’hora de la veritat, ens agafi a tots plegats amb els pixats al ventre. Ho dic, perquè espigolant el que s’escolta per les cantonades, em queda la sensació que massa gent, per suposat de bona fe, dissimula el fet que seria de molt mal administrar - després d’exercir el dret a decidir - una victòria independentista aconseguida pel canto d’un duro. I sobre aquesta qüestió de fixar en el full de ruta les garanties mínimes perquè el resultat sigui homologable, massa dirigents del procés fugen d'estudi.