Follow by Email

diumenge, 21 de maig de 2017

EL REPTE A PUIGDEMONT PER VENDRE REFERENDUM AL CONGRÈS I ALLÒ DEL GAT ESCALDAT.-

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Diumenge 21/MAIG/2017)

¶ EL REPTE A PUIGDEMONT PER VENDRE REFERENDUM AL CONGRÈS I ALLÒ DEL GAT ESCALDAT.- Quan després de forçar cada part la seva estratègia al voltant del referèndum - matusserament els espanyols, imputant una consellera per comprar les urnes; valents i provocadors els catalans, plantant cara Rajoy des de plaça Cibeles -, tot el peix semblava venut entre Madrid i Barcelona, vet-aquí que el govern central es despenja divendres passat traient-se del barret un conill tan inesperat i sorprenent que, de moment, el cop d’efecte va deixar parat tothom, des de la platea fins als galliner. En efecte: un govern que fins llavors havia anat en compte amb no embrutar-se la boca amb determinades paraules lletges - com ara referèndum i autodeterminació -, les barreja en una mateixa frase convidant Puigdemont, Jonqueras i Romeva que, enlloc d’anar-li a tocar els nassos fent un recital pro-referèndum des d’un cèntric local de la competència (llogat a la “complaent” alcaldessa Carmena), s’esbravin al mateix Congrés dels Diputats. Si no parléssim d’un acte polític sinó d’un espectacle, és evident que el tres tenors s’ho haurien de pensar poc ja que, per exemple, entre el millor escenari del Paral·lel i el Liceu no hi ha color. Però no es tracta de teatre, sinó de política. I per aquesta raó sorprèn el gir d’un govern que fa quatre dies havia mogut cel i terra perquè la Fiscalia, a les seves ordres jeràrquiques, imputés la Mesa de tot un Parlament de Catalunya per autoritzar els diputats a debatre estratègies per a convocar un referèndum d’autodeterminació, de cop i volta canviés d’opinió. I que com si hagués caigut del cavall de camí cap al seu Tars particular, ofereixi la tribuna del Parlament d’Espanya perquè un president català díscol constitucionalment, amenaçat de prevaricació i no sé quants delictes més si insistia a parlar del referèndum il·legal, pogués deixar-se anar pels descosits al mateix cor del regne, francament, no t’ho creus ni fart de vi.


I com que els miracles van escassos i la majoria són enganyifes, no és d’estranyar que els escaldats gats catalans recelin de tantes facilitats i demanin la prova del cotó per assegurar-se que no es tracta d’una ensarronada: ordenar que es retirin totes les inhabilitacions i amenaces a parlamentaris catalans, per haver actuat legítimament envers a l’assumpte del dret a decidir sobre una eventual autodeterminació de la nació catalana, amb els mateixos termes i garanties com ara se’ls convida a fer-ne propaganda des del Congrés. A la meva manera de veure, doncs, ja m’agradaria que aquesta “normalitat democràtica” fos sincera, i que a partir d’ara es pogués establir entre els dos governs un diàleg franc, sense retrets, coaccions legals i línies vermelles, des d’un possibilisme polític constructiu com a regla de joc a la taula de negociacions. Però em temo que la sensació de socarrim que tenim al nas no es degui només a manies o prejudicis en contra del PP, sinó a la por comprensible dels gats escaldats diverses vegades per refiar-se de moixaines interessades o fins i tot d’algun mos enverinat. Per tant, em sembla bé que el president farà santament no deixant-se temptar sense tenir proves fefaents que els que el volen “contractar” per debutar al Congrés no intentaran rebentar-li la representació com ja varen fer amb l’Ibarretxe temps enrere. De moment, els tres tenors que facin el recital patrocinat per l’Ajuntament de Madrid i, si s’escau, ja repetiran l’actuació al Congrés acceptant els repte dels llops d’ahir disfressats avui de mansos xais. No obstant això, que obrin els ulls de bat a bat si fos així, perquè en política no hi ha pitjor llop que el que aparenta ser un xai.      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada