LA LLETRA PETITA DE LA LLETRA PETITA.-

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dimarts 16/MAIG/2017)

¶ LA LLETRA PETITA DE LA LLETRA PETITA.- Des que la lletra petita, que tothom passava per alt perquè la considerava insignificant, resulta que va esdevenir tan important que desmuntava la confiança de molts consumidors des de productes financers a assegurances, passant per les clàusules de garantia d’un simple electrodomèstic, la lletra petita es va intuir  més com un parany per protegir el responsable del servei o del producte que no pas per donar un cop de mà o servir d’ajuda al consumidor. La lletra petita s’ha guanyat a pols la desconfiança del consumidor, la majoria de vegades amb més raó que un sant, perquè a mesura que era utilitzada per xafar la guitarra a les expectatives dels consumidors quan reclamaven una presumpte deficiència en un servei o en la qualitat d’un producte, fent-li veure que allò que reclamaven no procedia perquè quedava exclòs en la “lletra menuda” del contracte, instrucció o prospecte de l’article en qüestió. I per culpa de no haver-se llegit la lletra petita els consumidors perdíem tots els seus drets. A partir d’un reguitzell d’experiències frustrants la “lletra petita” va esdevenir una mena de tabú i ara són pocs els consumidors  escarmentats que no s’afanyen a repassar-la de dalt a baix. Per dir-ho d’una manera planera, es van demonitzar tant les notes d’aclariment que figuren en qualsevol document de transacció comercial fins al punt que era el primer que es buscava moltes vegades en la documentació comercial o contractual, però el consumidor que no es volia deixar enganyar va descobrir la següent sorpresa: que no n’hi havia prou en llegir-se-la – la lletra petita -, sinó que calia entendre’n el significat, les derivades i, sobretot, les calculades ambigüitats, gràcies a les quals quedava palès definitivament que la “lletra petita” no protegia el consumidor sinó al responsable final del servei o del producte. La lletra petita està pensada perquè en cap cas s’hi enganxi els dits el fabricant, el subministrador, el venedor, el tècnic o l’assessor. La cèlebre enganyifa de les "accions preferents" o de les clàusules sol camuflades en tantes hipoteques signades de bona fe, en són un exemple fefaent dels abusos de confiança inclosos en la lletra petita.

A la meva manera de veure, però, encara hi ha una versió més escandalosa de redacció llefiscosa de la lletra petita, i és que en segons quins casos s’escrigui amb caràcters tan petits que es requereixi una lupa per interpretar-la. Reconec que en segons quins productes, per exemple els farmacèutics, s’està intentant escriure les instruccions amb una lletra apta per a curts de vista, però encara hi ha infinitat de contractes de serveis o de fulls d’instruccions de productes – per exemple, en la telefonia mòbil o en les etiquetes de certs productes alimentaris, per a no citar-ne més que allargarien innecessàriament aquest comentari -, que per parlar en propietat hauríem de dir: la lletra petita de la lletra petita. I si això passa amb els productes comercials i serveis, no en queden al marge els programes electorals dels partits polítics que, per més escarni i abús de confiança, alguns ni tan sols es prenen la molèstia d’incloure-hi al programa la lletra petita en la qual s’excusaran per justificar els seus incompliments de les promeses. Patètic!.