Follow by Email

dilluns, 22 de maig de 2017

"AI,AI LA RENDA BÀSICA! NO PRENDREM MAL?” (1er).

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dilluns 22/MAIG/2017)

¶ "AI,AI LA RENDA BÀSICA! NO PRENDREM MAL?” (1er).- Cada vegada va a l’alça el nombre de persones que no poden guanyar-se la vida treballant i, per tant, no poden accedir al dret a una existència social més o menys decent. Demanar treball digne per a totes les persones en atur suposa un noble objectiu i, d’aconseguir-ho, seria el remei a les si-tuacions de pobresa que cada vegada es van estenent arreu, però mentre això no sigui possible i fa de mal dir que ho sigui els propers anys, bé s’hauria de fer quelcom perquè aquestes persones tinguin garantit uns mínims drets humanitaris: menjar, allotjar-se, vestir-se... Sense que els sembli viure de la caritat pública, esclar, per preservar la seva dignitat com a persones. A finals de l’any passat es calcula “oficialment” que a Espanya hi vivien quasi tres quarts de milió de ciutadans sense més ingressos que les diferents fórmules de renda mínima d’inserció que cada Autonomia s’empescà com va poder per sortir del pas. A part d’aquest cens “oficial”, no és cap bajanada assegurar que hi ha unes dues-centes mil persones que per diferents raons administratives o jurídiques no hi poden figurar al cens de la pobresa oficial, malgrat passen gana, fred i malviuen al llindar de l’exclusió social. Tanmateix, la tan reiterada “sortida” de la crisi de que es vanten els governs, al•legant que les estadístiques de l’atur reflecteixen que cada dia hi ha menys “parats”, no és més que un miserable miratge electoral, perquè el fet és que cada vegada hi ha més població treballadora amb ingressos més baixos dels d'abans de la crisi, que es veu forçada a viure en unes condicions molt difícils per pagar les despeses en consums i alimentació, que no han deixat de pujar: és el col•lectiu conegut com a "mileuristes".


A Catalunya, després de molts de mesos de remenar la perdiu a l’entorn de diferents fórmules – salaris de ciutat, retocs generosos del salari mínim, rendes mínimes d’inserció... -, fa poc s’ha assolit entre govern i agents socials un principi d’acord sobre una “renda garantida de ciutadania (RGC)” que s’aplicaria des del proper setembre a les famílies monoparentals, en un primer pas, fins que es converteixi en una renda bàsica universal a partir del 2020, sempre i quan s’aprovi, esclar, la pertinent llei en el present període de sessions del Parlament. De manera que no hi ha temps per perdre, i es pressionarà perquè tot plegat s’enllesteixi abans de les vacances d’estiu. L’ RGC, que pren com a referència l’índex de renda de suficiència de Catalunya ( IRSC), es fixarà en 664 euros mensuals. Però s’hi arribarà progressivament. A partir del proper 15 de setembre, seran 564 euros (el 85%). El percentatge s’elevarà al 88% el 2018 i al 94% el 2019, per arribar al 100% l’abril del 2020. El segon membre de la unitat familiar en percebrà el 50% i cada fill, fins a un màxim de tres, 75 euros des del 2017 fins a arribar a 100 euros el 2020. Aquell any, el màxim a percebre per unitat familiar per aquest concepte seran 1.281 euros. Aquesta nova figura no es considerarà una prestació sinó un dret, però sorprenentment es diu que no estarà condicionat als pressupostos. Per accedir-hi, s’haurà de ser més gran de 23 anys, tenir dos anys de residència a Catalunya, no tenir propietats excepte el primer habitatge, haver esgotat totes les prestacions possibles i que faci sis mesos que no es tinguin ingressos ni prestacions. De la quantitat percebuda, 150 euros estaran condicionats a la participació en un programa d’inserció social o laboral. Si s’oferís una ocupació i es rebutgés, es perdria tot el dret. Inicialment també podran rebre aquesta renda els perceptors d’ajuts de la llei de Dependència i les famílies amb beques de transport i de menjador escolar. (continuarà la reflexió)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada