AMB 17 ANTECEDENTS PER LLADRE, AL CARRER. LA VÍCTIMA A CASA, A DIETA DE VALIUM.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Diumenge 14/MAIG/2017)

¶ AMB 17 ANTECEDENTS PER LLADRE, AL CARRER. LA VÍCTIMA A CASA, A DIETA DE VA-LIUM.- En l’edició de dissabte del diari Regió7 s’hi pot llegir una gasetilla que us reprodueixo literalment: “Els Mossos van detenir dimecres un veí de Manresa de 33 anys, de nacionalitat marroquina, acusat d’intentar robar la bossa de mà d’una vianant i de fer-li tocaments segons va informar ahir el cos policial. L’home, després de declarar davant del jutge, ha quedat en llibertat amb càrrecs, tot i que acumula 17 antecedents... Una patrulla de paisà va contactar amb la víctima, que els hi va explicar que l’agressor li havia intentat prendre la bossa però que, en resistir-se, no ho va aconseguir. Seguidament, li va tocar els pits. Gràcies a la descripció donada per la víctima i els testimonis, després de buscar-lo durant hores, els agents van poder localitzar i detenir l’autor dels fets la mateixa tarda. L’home va quedar detingut per un delicte de robatori amb violència i intimidació i un altre delicte d’abusos sexuals”. Però el malfactor ja és al carrer, naturalment amb càrrecs, a l’aguait de la propera incauta per afegir un “trofeu” més al seu currículum de disset antecedents. Mentrestant, la víctima com passa en altres casos semblants, es-ca garrinada de por per si se’l troba cara a cara, a casa seva prenent-se tranquil•litzants per descansar.

A la meva manera de veure, si la Justícia no es posa les piles i procura escarmentar els petits delinqüents perquè els ciutadans se sentin protegits dels reincidents no anem per bon camí. I això no depèn dels jutges i policies només, sinó sobretot de que els legisladors facin la seva feina al Congrés en representació dels ciutadans que els han votat i que modifiquin el codi penal i els protocols a aplicar a petits delinqüents per tal de que qui la fa la pagui, primer amb prestacions socials rigoroses immediates d'advertiment, i si no serveixen per escarmentar-lo, a la tercera o quarta reincidència judici ràpid i a la cangrí si és del país i expedient d’expulsió si es tracta d’una persona de fora que no s’ha fet digna de que l’acollim. Ja sé que alguns quan llegiran aquesta reflexió em dedicaran uns quants fàstics i potser fins i tot m’esborraran de les seves particulars llistes de demòcrates, però em sembla que si no comencem a posar els punts sobre les is enlloc de tapar amb excuses de mal pagador i per pura conveniència un dels principis més elementals de la convivència: “el que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú” No tinc res en contra dels que van de “bons” per la vida, sempre que aquest “bonisme” el practiquin també quan ells són les víctimes. Justificar, per exemple, l’okupació de pisos per part de qui no té una llar em sembla respectable si el dia que els hi okupin el pis de sota on ells viuen no surten de polleguera demanen justícia. És una mica allò de la teoria de la repartidora que en una assemblea de proletaris de principis de segle passat tots trobaven bé com a teoria, fins que varen tocar les bicicletes i es varen aixecar uns quants a protestar: “perquè de bicicletes ells sí que en tenien”. L’altre dia, a Manresa també, es va muntar una manifestació d’anticapitalistes i antisistema per protestar contra actuacions dels Mossos i malgrat tota la marxa tenia de desenvolupar-se pacíficament, l’eminent metge i polític d’ERC, Pere Culell, adonant-se que alguns manifestants dissimulaven caputxes per posar-se més endavant, com així va ser, els va increpar preguntant-los “quan començarien a picar”. Em va semblar un exemple de coratge i coherència política que ja m’agradaria veure repetit i tingut en consideració per molts que prefereixen no donar la cara ni "significar-se".