dimarts, 23 de maig del 2017

"AI,AI LA RENDA BÀSICA! NO PRENDREM MAL?” (continuació i final).

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dimarts/MAIG/2017)

¶ "AI,AI LA RENDA BÀSICA! NO PRENDREM MAL?” (continuació i final).- En un país on històricament feta la llei feta la trampa, em preocupa bastant que amb les presses per implementar la RB el mes de setembre, es faci cuita corrents sense lligar tots els melics i, sobretot, sense una voluntat ferma, ensinistrada i insubornable d’aplicar les normes amb el rigor imprescindible perquè tot plegat no sigui un bluf. El problema és que no estem parlant de quelcom que costa quatre rals, sinó d’una despesa molt important i, en conseqüència, no és balder preguntar-se si una mesura tan ambiciosa serà viable econòmicament. Els que l’abonen, diuen que el seu considerable cost es neutralitzarà en base a la supressió d’un conjunt de prestacions que serien substituïdes per la RB, i mitjançant una reforma en profunditat de l’IRPF. Els escèptics, en canvi, admeten que si bé la RB generaria un canvi positiu en la distribució de la renda, disminuint significativament la desigualtat actual i aconseguint una redistribució més equitativa pels col•lectius més desafavorits, també opinen que la pressió fiscal necessària per assolir el finançament es pot considerar excessiva. A mi, francament, em crida l’atenció que a Catalunya hagin tirat pel dret en aquesta qüestió, quan en altres països amb qui ens volem emmirallar en benestar social i altres coses, com Finlàndia per exemple, s’ho prenen amb més calma i seny, tot i la considerable diferència de PIB entre ells i nosaltres, arriscant-se a provar això de la RB experimentalment amb 2.000 persones i a termini. Jo em pregunto, per tant, des de la meva proverbial ingenuïtat: ¿tenint tan tendre el patafi de la llei de la Dependència - per culpa d’haver legislat per alegries sense tocar de peus a terra -, podríem entomar un nou desengany en una matèria tan sensible?


A la meva manera de veure, per altra banda, el nivell de RB previst en l’esborrany del projecte de llei absorbirà algunes de pensions contributives especialment delicades, com són les de viduïtat i, més endavant, inclús algunes de les de jubilació més escarransides. ¿Aquests pensionistes que veuran com la RB els passa la mà per la cara, com s’ho prendran? Encara que les pensions fossin de pa sucat amb oli, com a mínim eren “seves”, se les havien guanyat; però en quan se les empassi la RB ja no serà el mateix. La dignitat és un sentiment que té molts de matisos i tothom se l’agafa amb paper de fumar. Tanmateix, ¿els perceptors de pensions contributives, en general, veuran de bon ull que s’arregli la situació econòmica dels que no tenen on caure morts, tot i que ningú gosarà estar-hi en contra, mentre els pensionistes perden poder adquisitiu des de fa deu anys perquè les pensions estan congelades i perillen d’acabar devaluades com a Grècia? I finalment, ¿tindran els administradors de la RB el que s’ha de tenir per tallar d’arrel els abusos i escarnis de les regles de joc? En aquest país, per fer complir les normes de convivència als que les desobeeixen sistemàticament o se les passen per l'arc del triomf no hi gaires valents voluntaris que s’hi apuntin a fer de quixots. Ho veiem tot sovint quan un pocavergonya agredeix un immigrant, una dona, un vell o un discapacitat en un lloc públic, i la ciutadania que n’és testimoni mut se’n desentén, llevat de poques excepcions, mirant cap un altre costat. L’altra dia m’explicaven un fet escandalós: a la sala de quimioteràpia d’un hospital públic de referència, a la qual només hi pot accedir mentre es fan les sessions com a màxim un acompanyant per pacient, en un moment donat n’hi havia quasi mitja dotzena fent-la petar, però el personal d’infermeria – de ben segur escarmentat d’experiències lamentables anteriors -, va preferir fer-se el distret. Esclar, els que feien barrila eren gitanos i qui li posa el cascavell a un gat tan esquerp? La RB tindrà un reglament d’admissió molt exigent, però la pregunta que em volta pel cap és: ¿qui ho tingui de fer serà capaç de tallar en sec la "cara", els abusos de dret i les trampes? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada