divendres, 19 de maig del 2017

ENS TROBEM ON ENS TROBEM, PER BURROS.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dijous 18/MAIG/2017)

¶ ENS TROBEM ON ENS TROBEM, PER BURROS.- Estem immersos en una bombolla de tanta brutícia que dóna la sensació que tot està empastifat, i el pitjor no és la incertesa de no saber quan passaran els escombriaires a fer net d’una vegada, sinó si els de la brigada de la neteja són gent de fiar. L’atmosfera política s’ha tornat tan irrespirable que es corre el perill que la gent bona i honrada acabi perdent els nervis i esclatin atacs d’histèria incontrolable. Per evitar-ho, cal insistir una i altra vegada que els honestos no s’han de desesperar perquè per molts casos irregulars que es destapin, encara els honestos guanyen de carrer als indecents i als corruptes. En moments delicats és quan la societat necessita no perdre l’esperança ni de vista el nord, malgrat una part important de la ciutadania es pregunti esparverada com és possible que una part important de la classe dirigent d’aquest país hagi caigut tan baix en l’ordre de valors morals i ètics. I el pitjor, repeteixo, és la incertesa de no saber si tot el que es fa córrer és cert o són calumnies per treure’n profit. El dubte s’ha fet tan pervers que el ciutadà ras sospita de tothom, i no el consola gens sinó tot el contrari que enmig de tanta querella judicial es multipliquin les delacions interessades d’uns imputats contra d'altres, per rebaixar la pena de presó. El que demana el ciutadà són explicacions creïbles, penediments sincers i que es recuperi fins a l’últim cèntim robat. I no pas excuses de mal pagador, ni embolicar la troca judicialment amb plets que triguin a resoldre’s una eternitat.


Quan començava a escriure aquesta reflexió no em podia treure del cap el que va dir ahir vespre la tertuliana Rahola, com sempre en pla d'oracle, desqualificant els seus in illo témpore col•legues republicans per abandonar, segons ella, els socis convergents en la fràgil coalició JxS sota les potes dels cavalls de l’oposició, desbocats reclamant que la Generalitat, en el cas Palau, no vetés al Consorci d’exercir l’acusació particular contra Convergència. A la meva manera de veure, després d’escoltar les confessions de Prenafeta, Alavedra, de tota la plana major d’Adigsa (menys el conseller Puig, per cert), d’empresaris “penedits” explicant el tràfec de comissions i de molts més col.laboradors necessaris en el delicte, inclosos els pallassos Millet, Montull i família, em sembla que no es pot comprar l’argumentari que la Rahola ens vol vendre: que no hi ha proves de cap comissió a canvi de licitacions d’obra pública – per cert, criteri coincident amb el del Partit Demòcrata, que no vol que se li digui “successor de CDC” malgrat estigui presidit per l’Artur Mas, per cert amic personal de la Rahola, autora de la seva biogràfia -, i que no s’ha de fer cas de confessions obtingudes a canvi de beneficis penitenciaris. A mi, en canvi, em sembla que si es vol fer net s’ha d’anar a sac sense contemplacions per netejar tots els racons que facin pudor, perquè per aspirar a tenir un Estat propi tota la porqueria que va supurant no ens fa cap favor; però ja que no la podem evitar, almenys no la dissimulem perquè prové “dels nostres”. Ara que les tones de merda que esquitxen populars i socialistes a nivell nacional, justifiquen encara més que els catalans vulguem baixar d’aquest vaixell conduit per un capità borni i desorientat, no podem agafar-nos amb paper de fumar les debilitats “dels nostres”. Des de Madrid, esclar que se n’aprofiten de les ambigüitats i escrúpols que, segons com, ens agafen. Per què som tan burros? Alguns ingenus benintencionats diuen: sort en tenim que l’exclusiva popular d’empènyer i mantenir encès el caliu del sobiranisme no està en mans de la política sinó de la societat civil! És clar que tant és dir com no dir, però no siguem encara més burros de creure’ns que sense política ni polítics es pot bastir un país de bell nou. Conclusió: regenerem de pressa i sense contemplacions la corrupció del nostre establishment d’una vegada i que tots aquells que estiguin tacats, ja que tard o d’hora se sap tot perquè pel que es veu no hi ha secrets, que tinguin la generositat de col·laborar a escatir totes les responsabilitats sense jugar a cuc i amagar, o al gat i a la rata. Ja que són tan patriotes, que s'ho prenguin com un darrer acte de servei a la pàtria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada