EN PERET, EL CONSERGE DE LA LLAR D’AVIS DEL MEU POBLE, ESTÀ MOLT AMOÏNAT.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dissabte 6 de maig de 2017)

● EN PERET, EL CONSERGE DE LA LLAR D’AVIS DEL MEU POBLE, ESTÀ MOLT AMOÏNAT.- I vatua l’olla que en té motius! Se la llegeixi del dret o de través, la notícia que cinc dels diputats de la Mesa del Parlament de Catalunya hagin estat empotinats per la Fiscalia del Govern Central, com a presumptes culpables de tres o quatre delictes, pel fet d’haver permès que a la Cambra els diputats debatessin sobre el dret a decidir dels ciutadans, no el deixa dormir tranquil. L’home, que ja frega l’edat del retiro i es mira amb enveja els jubilats que es passen la tarda jugant a la botifarra i surten a caminar dos matins a la setmana per a fer salut, no pot treure’s del cap els gemecs de la seva dóna un dia sí i l’altre també: - “Peret, si no poses ordre a l’olla de grills del Casal, qualsevol dia et fotràn a la garjola per deixar parlar massa. Quan es té un càrrec de responsabilitat com tu, no es pot fer el burro i permetre aquelles tertúlies que tot sovint es munta aquella gent de la Llar, que com que ja no els hi ve d’aquí xerren de tot i a vegades desbarren pels descosits. Ja s’ho trobaran, ja, si en Rajoy s'assabenta que el bescanten a les Llars d’Avis. Què no saben aquells vells que a Madrid tenen la clau de la caixa?”. Aquestes remugades de la parenta són continues des de fa una colla de mesos, però quan la presidenta Forcadell i quatre dels seus ajudants principals han de defensar-se davant el Jutge per deixar parlar lliurament els diputats en seu parlamentària, malgrat ser qui són i representen, què no li passarà a un pobre conserge de llar d’avis - sense més ofici i benefici que haver pencat tota la vida, fins que en quedar pota-ranc arrel d’un accident laboral va guanyar aquella plaça que va treure l’Ajuntament a concurs -, si algú se’n va del bistec i xerra als fiscals que a la Llar es parla de tot allò que segons en Rajoy i la seva quadrilla no toca parlar, com ara la independència o el dret a decidir dels catalans. - “Però és que vosaltres, Peret, no us limiteu a parlar-ne discretament - insisteix la dona del conserge -, sinó que els més exaltats esbomben a crits les seves idees. Què li diràs al senyor Jutge si et crida a declarar? Que t’has tornat sord o que te’ns la bufeta fluixa i tot sovint has d’anar a pixar i no en saps res del que passa, com fan els corruptes sobre els diners que han robat?”.

A la meva manera de veure, el pobre Peret té raó d’estar amb la mosca darrera l'orella, perquè estabornit per la xerrameca de la seva dona, és lògic que es pregunti legítimament: "si al Parlament, que en teoria serveix per parlar a tort i a dret de tot, no és pot obrir la boca per expressar lliurament opinions, punts de vista i fins i tot les idees i utopies en què els ciutadans que han elegit cadascun dels diputats creuen, ¿com és possible que es toleri la llibertat d’expressió il•limitada en una Llar d’Avis que no està feta per parlar de política sinó per passar l'estona jugant o fent manualitats?" Per tant, conclou en Peret, molt tocat pels dubtes en un primer moment, que potser sí que hauria d’avisar els més esvalotats de no buscar massa brega parlant del que no es pot parlar per no fer enfadar el senyor Rajoy i els seus fiscals. Però en Peret no és pas encara el capsigrany en que voldrien que es convertís tant la cagada de por de la seva dona com els partidaris d’amorrar drets fonamental de la democràcia, com la llibertat d’expressió i el dret a decidir. En Peret, el darrer dia que me’l vaig trobar ja tenia les idees més clares i em va dir: “Ara ja ho tinc tan clar que ahir li vaig cantar les quaranta a la dona, perquè no m’emprenyi més. A veure si jo tinc de dir als avis que es reprimeixin de dir el que pensen! Jo només tinc de procurar que estiguin passablement bé a la Llar, que no els hi falti de res de tot allò que tenim i que no facin escàndols ni perdin els bons “modus”. I encara que siguin conserges a un altre nivell, és clar, els cinc diputats que volen engarjolar per deixar fer debats, precisament al Parlament, no han de patir per res perquè tenen més raó que un sant obrant com ho van fer. A veure si hem de fer callar a la gent perquè no digui el que volem sentir! Mentre no s’expressin a cops de puny o calant foc als baixos instints, que tothom pensi com vulgui. Mentre respectem la democràcia, els vots i les urnes ja posaran tothom a l’alçada que es mereix”. En Peret, francament, m’ha deixat parat i m’hi he sentit plenament representat en aquest conserge, que necessita un bastó per caminar però té el cap més clar que alguns. Mireu si hi estic d’acord, que no afegiré a la reflexió d'avui ni una lletra més.