Hi
ha privacitat a la xarxa, després de l’episodi Snowden? Bastants experts
semblen coincidir en l’opinió que utilitzar els smartphones de manera segura és
una utopia. Però el que està en risc a la xarxa no és només la privacitat sinó,
sobretot, la moral. Ho tinc força més clar després de llegir com la filòsofa
Victòria Camps analitzava fa unes setmanes la cara negativa dels hàbits que
afavoreix internet. Segons ella, “l’anonimat tempta a no donar importància a
l’insult gratuït i a la falta de respecte, i que invocant la llibertat
d’expressió com excusa s’atempta contra drets fonamentals”. És a dir, es
dessacralitzen els centres de saber tradicionals per entrar en un món amb més
informació que mai, però orfe de criteris de selecció. Gràcies o per culpa
d’internet tenim cada vegada més la sensació que la societat trampeja entre dos
mons alhora: un de tecnològic i digital, dominat de cap a peus pels joves quasi
des de les beceroles (els nets ensenyen els avis i passen la mà per la cara als
pares); i un altre de tradicional i analògic, que té una clientela espantada i
en fase d’extinció. Però cada vegada el setge d’internet va tombant més
reticències, i malgrat encara hi ha molts ciutadans que asseguren que mai dels
mais compraran ni un clau per internet, cada vegada són més els que ho
adquireixen pràcticament tot en línia. Els que fugen de la xarxa com si fos el
diable és tranquil•litzen refiant-se que la coexistència entre els dos mons
serà eterna i en aquest punt, a la meva manera de veure l’erren. Francament, la
digitalització i la intel•ligència artificial aniran imposant-se en totes les
feines administratives, en la gestions comercials que no requereixin valor
afegit, en els serveis, en la logística i en moltes fases de la producció. Un
exemple paradoxal de la dependència d’internet la trobem en la medicina: per
una part la capacitat per establir diagnòstics ràpids és un èxit indiscutible
de la informàtica aplicada a aquest camp, però en canvi cada vegada més els
consumidors de la sanitat pública es queixen de que el metge estigui més
pendent de la pantalla que del malalt. Tanmateix, no convé oblidar que les
empreses que es desviuen per fer-nos atractiu internet és perquè hi tenen el
negoci: espiar-nos a través de les nostres indiscrecions per extreure beneficis
dels nostres comportaments a les xarxes socials. La perversió d’internet és que
se’ns faci imprescindible estar connectats permanentment per construir les
nostres subjectivitats, estant sempre disponibles per piular un “m’agrada” o
acumulant “amics” només per fardar. Però a les xarxes, ja se sap: o acceptes
les seves condicions o te’n quedes fora. Dit això, la meva proposta és:
aprofita tot el que puguis la tecnologia que et regalen, però no et deixis
comprar l’ànima ni el seny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada