EL MÓN S'ACABA CADA DIA

Enguany, concretament el passat 22 de febrer, segons la mitologia vikinga el món tenia de fer un pet com un gla, però afortunadament encara remenem la cua. En el que portem de segle, els mals auguris dels il•luminats de torn han fet figa vuit vegades, però malgrat això sempre hi ha qui hi fa bullir la seva olla agitant els esquellots, i gent crèdula que s’ho empassa tot sense posar-ho en quarantena perquè tenen més tendència a l’apocalipsi que a la serenitat. Per aquesta raó fem cas de segons quines brames simplement perquè el marro atrau fatalment la morbositat que tots portem a dintre. En tot cas, la pròxima data prevista perquè el món s’acabi serà l’any 2060, si es compleix l’auguri de l’Isaac Newton basat en les profecies bíbliques del llibre de Daniel. Malauradament per a la majoria de nosaltres sí que el món s’haurà acabat llavors. A la meva manera de veure, però, la qüestió no és la fi del món a l’engròs sinó les petites dosis d’apocalipsi que cada dia pobles i comunitats senceres viuen, les quals moltes vegades passarien desapercebudes si no fos perquè les notícies no tenen fronteres i hi ha gent que arrisca la pell per escampar-les desinteressadament o per treure's un jornal. No obstant això, la magnitud de la tragèdia només s’ensuma en part, ja que a l’hora de posar el focus sobre una o altra història qui marca les prioritats, sovint està condicionat per molts interessos creats. I és que no es compra al mateix preu, per exemple, un reportatge èpic o de sang i fetge sobre una guerra en marxa que el monòton degoteig de morts per inanició en països del tercer món. Només quan sorgeix algun personatge que es converteix en mediàtic perquè acapara l’atenció dels consumidors de relats de calamitats des de casa estant, ens assabentem de com s’acaba el món cada dia per a molta gent en camps de refugiats i perseguits per qüestions ètniques; en culs de sac a Calcuta, al Brasil o a Barcelona mateix; en pobles infectats per malalties de les que occident passa olímpicament mentre no amenacin la seva tranquil•la migdiada; en el món del tràfic indecent de persones per abastir prostíbuls i camells per a les màfies que controlen la droga; i entre les víctimes anònimes en la infinitat d'intents de sobreviure en un primer món idealitzat pels que inciten els desesperats a jugar-se la vida perquè ells puguin viure amb l’esquena dreta.