Els carronyaires que des d’alguns
mitjans destil•len la informació barrejant-la amb sensacionalisme per vendre
més i guanyar audiència, fan festa major i esmolen les dents veient com el
virus de la corrupció s’escampa i contamina tots aquells que tenen contacte amb
el poder, i no prenen precaucions per a no caure en la temptació d’untar-s’hi
els dits o treure’n profit. Malgrat que, com passa arreu amb els corbs, als
nostres també els hi agrada furgar en els escàndols o les xafarderies
domèstiques dels famosos, sembla que darrerament als carronyaires més veterans
i amb fama de sanguinaris el paladar se'ls hi ha tornat més exigent, des que
varen trobar-li gust a l’emoció d’esbudellar polítics, banquers i algun aristòcrata
que per ficar el nas on no li convenia acabà emmerdat fins a les celles. Encara
que aquesta punyetera espècie de depredadors il•lustrats - i respectats per una
clientela fidel de babaus igualment il.lustrats - no passen gana perquè hi ha
tanta quantitat de porqueria abocada que no se l’acaben, no poden evitar la
pujada d'adrenalina que suposa llençar-se afamats al coll de les presumptes
víctimes, quan encara no s’han convertit en cadàvers, i anar-les consumint i
masegant a pessigades. Però he observat en el capteniment d'aquests corbs
mutants una particular forma d’actuar, que no em puc estar de comentar perquè
explicaria unes quantes frivolitats: així que oloren carn fresca perden interès
per les despulles que estaven estripant, per centrar tota la seva atenció i
voracitat en la nova presa que els hi ha caigut a les grapes. Per aquesta raó,
amb els Pujols ja no ens hi embarbussem a la sopa a totes hores, així com
tanmateix hem perdut la pista als cadàvers en descomposició dels Urdangarin,
Cristina, Millet i tants d'altres presumptes, els quals mentre la nòmina de
corruptes vagi engreixant-se i els jutges no donin abast, poden esdevenir
“presumptes” per tota l’eternitat. Estic segur que els corbs quan deixen en pau
una presa no se’n van del tot, deixant-t’hi de guàrdia quatre mosques
colloneres, per si hi ha novetats i haguessin de tornar a corre-cuita a acabar
la feina a mig fer. Ahir l’eixam de carronyaires ahir treia el ventre de penes
amb els contaminats per les targetes opaques de Caixa Madrid, i avui voletegen
en cercle esperant la carnassa selecta que el govern deixi caure de la seva
torre de marfil, pel cas del primer contagi amb Ebola a Espanya que és la mofa
per la "marca Espanya" a tot el món. Des de Catalunya estant, doncs,
espero que demà es trobi alguna altra bassa de merda on els corbs puguin
abeurar la seva perversa i sàdica set de sang i fetge, i s’oblidin dels peregrins
cap el 9-N, que és el recurs fàcil que els hi queda quan no tenen cap altre os
per rossegar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada