Follow by Email

dilluns, 27 d’octubre de 2014

HIPÓCRITES I FARISEUS

Tota la història de la humanitat està farcida de mentiders i de traïdors que no se n’amaguen de ser-ho, però els que realment fan més mal que la tinya són els hipòcrites i fariseus que volen semblar una cosa i en són una altra de molt diferent. A més a més, la majoria d’aquests impresentables, per molt que se’ls hi descobreixi el llautó no es donen mai per la pell i, exigint la presumpció d’innocència, continuen assegurant a tort i a dret la seva honestedat fins que no es demostri amb pèls i senyals del peu que coixegen, i encara llavors es creuen amb dret a un indult perquè estan per sobre del bé i del mal. Ai la presumpció d’innocència i els indults! A la seva empara molts corruptes i delinqüents, quins advocats se la saben llarga, toregen la justícia i la paciència de la gent com cal. El que no m’explico és per quins set sous quan es descobreixen conductes poc exemplars que esquitxen dirigents o col•lectius concrets, els seus propis parroquians o correligionaris són sovint els primers a fer-los costat i a tirar pilotes fora. Per a no fixar-nos només en els pobres polítics, a la meva manera de veure la tèbia acollida que el sínode dels bisbes catòlics ha donat a les propostes del papa Francesc per allargar una ma als homosexuals i als divorciats són una flagrant hipocresia, si són certes algunes informacions sobre la vida dissipada al Vaticà. Fa uns dies vaig assistir a una conferència en que el periodista Vicenç Lozano – acreditat corresponsal de TV3 – parlava a un auditori de gent gran, que se’l mirava amb uns ulls oberts com taronges, de l’existència d’un prostíbul en dependències vaticanes, i que aquest havia estat el detonant de la renuncia del papa Ratzinger. Si aquesta informació fos certa, encara que el papa Francesc n’hagi fet net amb discreció, amb quina autoritat moral poden totes les jerarquies que n’estaven al cas seguir dictant normes de conducta estrictes per als demés? Un altre exemple de fariseisme el tenim amb les grans potències occidentals que, amb l’excusa de pacificar i democratitzar determinats països, atien els petits conflictes que s’encenen en territoris sensibles als seus interessos geo-estratègics, i no els hi cau la cara de vergonya quan es descobreix, com ara s’ha vist a l’Irak, que els combatents de l’Estat Islàmic estan armats fins a les dents amb armament fabricat a occident. Recordem que un dels principals fabricants i subministradors de bombes antipersones eren els espanyols, i cap dels dirigents d’aleshores – socialistes ètics, per cert -, varen renunciar a aquesta font d’ingressos bruts. I és que els catalans no tenim la patent del lema “la pela és la pela”. Lligant amb la reflexió d'ahir, sabeu quan el fi del món esdevindrà de veritat? Doncs l’endemà del dia que es descobreixi la manera com el que cadascú pensa aparegui al seu front, com si fos en una pantalla. No sé si després d'apallissar-nos a garrotades quedarien prou justos i nets de cor per justificar una pròrroga de l’espècie humana.      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada