Follow by Email

divendres, 24 d’octubre de 2014

DE CARTES D'AMOR I DE CARABINES

Dues paraules arnades que a més d’un li deuran portar records simpàtics, perquè no fa pas tants anys que estaven en boga. En primer lloc, les cartes d’amor en una època que ni es podia imaginar tota aquesta autopista de la comunicació “on line” que avui gaudim, eren l’única manera de festejar que tenien les parelles de nuvis separades per uns quants quilòmetres de distància, quan tampoc les distàncies físiques eren fàcils d’escurçar i dissimular. Alguns epistolaris romàntics fins i tot es convertiren en obres literàries apreciables i en més d’una llar encara es conserva alguna caixa de sabates plena de les cartes que, sense massa pretensions gramaticals ni sintàctiques però farcides d'ingenuïtat i d'il.lusió, s’havien entrecreuat alguns dels matrimonis actuals que quan festejaven un vivia a sant pau i l’altre a sant pere. Ara que l'escassa correspondència tradicional que es manté va de capa caiguda a cent per hora, seria impensable per al jovent enrotllat d'avui en dia mantenir relacions formals i virtuals durant dos, tres o mitja dotzena d’anys, només interrompudes un parell o tres de vegades, depenent de la distància i de la bossa. Inclús les parelles de nuvis no sotmeses a una separació logística permanent durant el festeig, passaven per la penitència d’estar separats intermitentment uns quants mesos mentre durava la mili obligatòria del xicot, i llavors recórrer a les cartes dites d’amor era el bàlsam ideal per suportar el tràngol de l’espera. No tinc dades estadístiques per contrastar si el caliu de l'enamorament en sortia reforçat o tebi d’aquest bany maria imposat per les bones costums i les circumstàncies, però sí que no hi ha cap dubte que el jovent en edat de festejar no tenia oportunitat d’esbravar-se com ara perquè l'ombra de la futura sogra era allargada i poques parelles s’estalviaven la carregosa carabina al costat. No obstant això, no sempre la vigilància era tan exhaustiva com es volia fer creure, si es té en compte que moltes parelles arribaven a l’altar havent fet pasqua abans de rams... En fi, espero que aprecieu que, a la meva manera de veure practiqui de tant en tant l’exercici desintoxicant de recórrer al bagul dels records per fugir de la cançó enfadosa de reflexionar sobre la política decebedora i depriment, sobre la corrupció a gran escala i les petites corrupteles escampades arreu i, sobretot, sobre l’evidència que la desigualtat social avança sense aturador. Sigueu feliços, doncs, recordant mentre pugueu aquelles paraules boniques i tendres que escrivíeu en les vostres cartes d’amor.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada