Follow by Email

dijous, 12 de febrer de 2015

AVUI VA DE NÒMINES: ENTRE ADA COLAU I EL REI

Santa ingenuïtat la de l’admirada Ada Colau quan, en la presentació de la plataforma heterogènia d’esquerres heterogènies, que aspira a desplaçar l’alcalde Trias del seu escambell barceloní, declara que si la llista que encapçala assoleix l’objectiu, tant ella com els regidors electes limitaran la seva nòmina a 2.200 euros al mes. No va aclarir si bruts o nets, però pel cas tant li fa. Qui vol guanyar les properes municipals armada amb una escombra i draps de fregar per fer dissabte a fons al casalot de la plaça de sant Jaume, és del tot comprensible que es comprometi a fer la feina per una modesta quantitat a canvi; però quan sigui més gran sabrà que quan es parla de sous sempre, abans d’obrir la boca, cal reflexionar sense presses i, sobretot, tocant de peus a terra. Perquè qui es precipita deixant-se portar per l’idealisme més que no pas pel pragmatisme, pot generar l’efecte contrari del que es proposava anant amb el lliri a la mà, i que la gent escaldada se’n malfiï i confongui les bones intencions d’una candidata a alcaldessa amb demagògia barata. A la meva manera de veure, el sou d’un polític només pot ser titllat d’escandalós si qui el rep pretén la bestiesa de sopar dos cops.
L’exemplaritat que predica l’Ada no la demostrarà rebaixant-se el sou, sinó guanyant-se’l amb escreix, fent la feina tan ben feta que els ciutadans convinguin que cobra el que es mereix i que no es llencen els seus impostos a la bassa. La nòmina d’un polític no ha de ser tan desproporcionada que li permeti sopar dues o tres vegades delicadeses, mentre hi hagi gent que només pugui menjar calent una vegada al dia un plat de cigrons. Però el sou, tanmateix, ha de ser prou digne com perquè no tingui la temptació de parar la mà per sota la taula per arribar a fi de mes. No obstant això, si algú es dedica a la política havent fet vot d’austeritat que no pateixi: allò que estalviï del seu sou digne, sempre ho pot donar a una ONG de confiança o fent directament obres de caritat.

Per altra banda, els portantveus de la casa reial han fet el mec venent la bona nova a tothom que els vol escoltar, que el nou monarca s’ha retallat la nòmina i s’embutxacarà un 20% menys que el seu pare, i que a les nòmines de la resta de la família també se’ls hi passat el ribot a consciència. Se suposa que ho fan saber, perquè se li agraeixi al rei aquest gest simbòlic de solidaritat amb els ciutadans que les passen putes. Trobaria enraonada i oportuna la informació si no fos, a la meva manera de veure, tan incomplerta. Per exemple, quantes de les despeses habituals en una família qualsevol - educació dels fills, mantenir al dia l’armari rober, manteniment i lloguer de la llar, etc – han de sortir d’aquesta nòmina o es carreguen a altres partides? I si aquest fos el cas, caldria saber si s’imputen o no al perceptor com a complements en espècie; un detall important per a la seva declaració de renda, ara que la nòmina reial tributarà per primera vegada com la de la resta dels que trascolen sang normal. En resum, que quan es parla de nòmines públiques s’ha de filar molt prim, i de la mateixa manera que no és creïble la nòmina amb que diu es conformaria la Colau si fos alcaldessa de Barcelona, tampoc és de rebut que el destapament salarial del rei estigui tan enteranyinat, que la possible bona voluntat de més transparència no suporta la prova del cotó-fluix.      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada