PROPOSTA DE REFLEXIÓ SOBRE EL TABÚ DE LA SECESSIÓ

            Després del cop de puny a la taula d’ahir, res tornarà a ser igual. Però no entre Catalunya i Espanya, sinó entre la societat civil catalana - que va organitzar amb tanta contundència com civisme, la primera manifestació secessionista que algú ha tingut els nassos de treure al carrer, des de la restauració de la democràcia -, i la classe política del nostre país. Al govern i a tot l’arc parlamentari, la coratjosa gent mobilitzada per l’assemblea nacional els hi han posat el llistó molt alt; tant, que quan es va pronunciar la paraula tabú “secessió”, sense mossegar-se la llengua, cap dels polítics experts en tirar pilotes fora o, per dir-ho clar, en fer la puta i la ramoneta, va fer cap ganyota ni mal gest. Al contrari, tot varen ser petons i abraçades, encara que més d’un ha passat mala nit per culpa del gripau que es va tenir d’empassar, si us plau per força. Les relacions dels catalans amb Espanya ja no podien empitjorar més del que estaven; en canvi, després de la manifestació el poble a la recerca de líders respectables ha penjat a la teulada dels seus actuals representants polítics una patata calenta: han de moure fitxa!

            Una vegada definit el repte, amb l’aval de la borratxera de gent que va manifestar-se en favor de la secessió, el govern haurà de gestionar molt bé quins passos s’han de donar per començar a posar fil a l’agulla, procurant fer-ho amb transparència i diligència i no deixant-se arrossegar per la impaciència dels més radicals per acabar en un carreró sense sortida, enlloc de en una societat més rica i més justa. Els organitzadors de la marxa l’han encertada del tot, dirigint-se a les nacions europees en la seva pròpia llengua, no per pidolar caritat i amor, sinó per reivindicar un pedigrí nacional més antic que el de la mateixa Espanya. Només s’han de lamentar de la Diada estirabots com la crema de banderes al Fossar de les Moreres- espanyola i francesa - per part de “patriotes” de pacotilla que comencen per no donar la cara. Els independentistes de veritat haurien de començar a controlar aquestes fantasmades, perquè Catalunya no ens pot permetre imatges emmascarin la valent i honesta voluntat del poble que ahir es va tirar al carrer pacíficament i a cara descoberta.