Hi ha una línia vermella que les persones de bé no poden traspassar perquè en quan s’ha fet aquest malpàs, ja no hi ha marxa enrere possible per recuperar la reputació de bona persona. No s’hi val allò de provem-ho!, que si no surt bé ja rectificarem. Quan s’engega la maquinària de la guerra, se suposa que qui ho decideix ha tingut prou temps per rumiar-s’ho; llavors, una de dos: o bé qui recorre a les armes per atacar i provocar una guerra és un insensat que no sap el què es fa, o un tros de malparit que ho sap de sobres i que té assumides les conseqüències de la seva maldat sense cap mena de dubte ni escrúpol de consciència. En Putin pertany a la segona classe de paios descrits i per aquesta raó es mereix la meva imprecació, i no me’n penso desdir; perquè qui provoca (podent-ho evitar) la mort d’innocents, siguin dotzenes, centenars o milions, considero que no es mereix el respecte de cap persona que se’n vulgui considerar. Vaja, no crec que sigui possible que cap testimoni de l’immens patiment que causa a la població civil d’on carai del món sigui viure en estat de guerra, pugui dispensar al culpable de tot aquest horror que es mostra cruament des de la pantalla de les televisions, buscant-li excuses al Putin de torn, basant-se en coincidències ideològiques o religioses, per justificar cap bestial agressió. Sobretot avui, que la brutalitat d’aquestes agressions i de tots els danys colaterals que provoquen es poden seguir en directe. Seguir les massacres d'una guerra “on line” no és el mateix que imaginar-se-les a través dels relats dels corresponsals de guerra o de les recreacions literàries dels escenaris bèl·lics, en un betseller.
Avui estem escruixits veient el que veiem a Ucraïna però pensem, per centrar la qüestió, que no es tracta ni de la primera ni de l’última guerra del món; avui mateix hi ha oberts al llarg del planeta un reguitzell de dotzenes de fronts més o menys calents, alguns dels quals cremen des de fa més d’una dècada. I des que el món és món, fixeu-vos-hi, mai s’ha conegut una temporada seguida de pau i fraternitat humana; sempre hi ha hagut gent que ha considerat que valia la pena de fotre’s un gec d’hòsties amb els seus veïns o amb els que no els queien bé, a cops de destral o a canonades, per modificar fronteres per apropiar-se de territoris més rics que envejaven, o per exportar per la força la pròpia cultura a comunitats que ja estaven bé amb les seves creences, manies o manera d’administrar-se. En el fons de totes les guerres, incloses les “santes” i les “patriòtiques”, hi trobarem el propòsit delirant d’aconseguir el poder o “més poder”; per la senzilla raó que encara no ha nascut l’ésser humà que davant la possibilitat d’aconseguir “més poder” (en forma d’influència moral o riquesa), rebutgi de fer-ho per la força si creu que és l’única manera de sortir-se’n amb la seva. Els filosops han advertit a bastament que no hi ha res aconseguit a garrotades que a les bones no s’hagués obtingut igualment, si se n’haguessin tingut ganes de no trencar la pau.
L’Einstein, que se’n va penedir mil vegades de que els seus descobriments matemàtics haguessin servit per bastir l’arma nuclear, era una de les persones més convençudes de que la pau mai mereixia trencar-se; i desmentint aquell general i pare dels Estats Units – l’Ulysses S. Grant – que predicava que la pau es defensa fent la guerra, el definidor de la teoria de la relativitat assegurava: “La pau mai es pot mantenir per la força, només l’aconseguireu mirant de comprendre el punt de vista de l’adversari i d’enraonar-hi les estones que calgui”. Jo sóc dels que penso que les guerres no poden estar mai ben vistes per una persona amb tres dits de seny, mentre als objectors de consciència (considerats així no només en el sentit militar, sinó també en el civil) no siguin considerats tan patriotes com els soldats que voluntàriament van al front. Crec que hauria de fer pensar una mica que el general coordinador dels aliats vencedors en la primera guerra mundial, l’Eisenhover, confessés en un atac de sinceritat a un dels seus biògrafs: “odio la guerra, ja que només un soldat que l’ha viscut és l’únic que pot donar testimoni de la seva brutalitat, inutilitat i estupidesa”.
Jo hi afegiria que si esporguéssim tots els rebrecs de la història, des dels temps més reculats que busquem, es faria palès que totes les guerres solen acabar atiant nous conflictes, que tard o d’hora portaran els mateixos combatents o als seus descendents a una nova guerra, en una espiral caòtica de la que serà molt difícil d’alliberar-se, perquè les guerres que acaben sotmeten l’adversari després de posar-li el peu al coll, deixant-lo trinxat, humiliat i esquarterat, no resolen el motiu inicial del conflicte sinó que només l’aparquen uns quants dies, mesos o anys. ¿Per què va encendre’s la metxa de la segona guerra mundial, sinó perquè els pactes de Versalles varen tancar en fals la primera? Qui sap si l’origen de la injustificable agressió de Rússia a Ucraïna no té res a veure amb la precarietat d’un “ordre mundial” que van pactar, si us plau per força, les quatre potències vencedores, a Ialta. Les ambicions personals, les desconfiances, les enveges, la manca de pragmatisme polític, i, sobretot, el fet que sobre el tauler on s'hi juga la partida de la convivència pacífica hi hagi cada dia més armes escampades, hi fa la resta.
Ara bé: a la meva manera de pensar en Putin ha comés dos errors superlatius: considerar-se tan superior militarment que no ha dubtat ni un moment d’envair i agredir els veïns a casa seva, i que quan ha vist que aquells pelacanyes li plantaven cara, i la comunitat internacional li retirava el bon dia, s’ha tret de la faixa la pedra nuclear que portava amagada, com a cínic argument de dissuasió o de pressió, vés a saber. No crec que aquesta amenaça se li pugui perdonar mai, només pel sol fet d'haver-la plantejat per negociar. Ha traspassat la línia vermella que una persona de bé mai hauria de trepitjar. A la darrera crisi sanitària, algunes fàbriques d’automòbils es varen reciclar per fabricar respiradors industrials per ajudar a respirar la gent que s’ofegava a les UCIS. D'aquesta reacció se'n diu solidaritat. Avui, l’agressió de Putin ha aconseguit que una fàbrica de cervesa és converteixi en fabricant a gran escala de còctels Molotof, que només serviran per afegir més morts i destrucció. És el que deia abans: les guerres només generen més violència, inclosa la que es legitima per "defensar-se". Com deia Platón: “només els morts veuen el final de la guerra". Els vius, per desgràcia, es veu que només podem pensar en la manera de seguir apallissant-nos els uns als altres, uns agredint i els altres defensant-se de l’agressió de la mateixa manera: matant més gent. Les guerres no fan sants ni màrtirs. Només deixen morts innocents i moltes vegades anònims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada