ELS DIUMENGES REFLEXIONEM ESPIGOLANT “CARTES AL DIRECTOR”

 

(Els caps de setmana us proposo reflexionar sobre opinions espigolades a la secció de “Cartes al Director”, publicades als diaris de casa nostra els darrers 8 dies. Ho faig perquè, com es deia en aquell "Parlament de Paper" inventat per "La Codorniz" dels anys de la dictadura, a les "Cartes al Director" els ciutadans hi aboquen la "seva" raó, que també té tot el dret del món a ser escoltada, perquè a vegades n’està molt carregada (de raó). Dues advertències, per evitar malentesos: 1ª) - Que hagi seleccionat unes cartes i no altres no vol dir que subscrigui necessàriament el seu contingut, i 2ª) - Que les reprodueixo literalment, en la llengua com han estat publicades)

SI LA PARAULA JA NO TÉ VALOR.- Si el paper tot ho aguanta i els compromisos no tenen importància; si l’empatia és un signe de debilitat i la indiferència és la norma, on ens porta aquesta realitat? Què podem esperar? Si els ideals són corromputs pel consumisme i ignorats per la societat i la por substitueix l’esperança, pobre futur ens espera. Si la justícia es posa la bena i la balança està trucada, en què podem confiar? Si la revolució d’internet ens havia de portar a un món més just i és només una confusió, una manipulació que les grans empreses utilitzen, el mateix que els governs, ens queda algun mecanisme on agafar-nos? Podem confiar en les institucions? No, només les persones com a individus, com a éssers humans i únics, irrepetibles, serem capaces d’afrontar el problema. Els valors d’aquesta societat, hereva de l’antiga Grècia, de la República de Roma, de la Revolució francesa, estan en perill. Sembla que aquests grans valors ja no tenen vigor, que ja estan assumits i, tanmateix, si els oblidem aquesta societat se’n va cap al totalitarisme. (Pere Bosch – Lleida – Diari Segre)

FALSES BANDERES I ALTRES MENTIDES.- Es diu que Vladímir Putin ha muntat una operació de falsa bandera per justificar la invasió d’Ucraïna, és probable. El govern nord-americà per justificar la invasió de l’Iraq ho va fer, i els nazis també per justificar l’inici de la Segona Guerra Mundial. Ara que l’OTAN envia la força d’intervenció ràpida a la frontera ucraïnesa, una simple operació de falsa bandera permetria entrar en el conflicte. La mentida forma part de l’art de la guerra. Els nord-americans van prometre a Mikhaïl Gorbatxov que l’OTAN no s’expandiria cap a l’Est, i a poc a poc –com una granota dins una olla amb aigua freda i a foc lent, que arriba a morir sense adonar-se’n– Rússia es troba acorralada amb catorze països de l’Est esdevinguts membres de l’OTAN. Ara voldria revertir aquesta dinàmica, a les bones o a les dolentes. Vivim en un món on des de sempre s’imposen els que tenen la força de les armes i la determinació d’utilitzar-les. I aquesta vegada el tabú de l’armament nuclear podria saltar pels aires. (Jordi Baylina Pauses -Lleida – Diari Segre)

EMERGÈNCIA CLIMÀTICA I ENERGIES RENOVABLES.- Durant dècades, científics i ecologistes han alertat de les greus conseqüències que comportaria l’excessiu ús de combustibles fòssils, així com la sobre explotació dels recursos naturals, la contaminació de les aigües, etc. Malauradament els grans poders econòmics, polítics i els seus mitjans han fet el tot possible per amagar la realitat i endarrerir un canvi que és inevitable, el decreixement. Ara, que ja tenim el greu problema al damunt, degut a l’emergència climàtica, a la crisis energètica i de recursos actual, ha sorgit arreu un massiu interès per les renovables. Això no hauria de suposar cap problema si no fos per les presses, la magnitud, el possibles greus impactes i els interessos amagats que hi ha al darrera i que ens volen ocupar al màxim d’espais agrícoles i naturals d’alt valor. Què i qui hi ha al darrera?. Les mateixes empreses que manipulaven i amaguen els informes sobre les conseqüències dels seus actes, que han espoliat els recursos d’altres països, que ens han portat a la sisena extinció, estan darrera del gran negoci especulatiu de les renovables i del gran interès en convertir el país en la bateria d’Europa per tal de poder seguir mantenint el mateix model insostenible. Novament els científics ens alerten de les greus conseqüències que poden tenir aquests macro projectes sobre el paisatge, l’economia, la biodiversitat i fins i tot sobre el nostre clima. Novament la ciència i els ecologistes ofereixen alternatives, que tot i no ser tant rentables per a les grans multinacionals, sí ho són pel territori i per la seva gent. Els grups d’experts de l’IPCC ens alerten de que l’actual sistema no és viable en un planeta amb recursos finits i greument ferit i que només amb el decreixement es pot evitar el pitjor. Einstein digué «els problemes no es poden resoldre des de la mateixa mentalitat que els ha creat». Ara només cal convèncer als nostres polítics més negacionistes, els quals sembla que segueixen massa entabanats pels principals culpables del col·lapse. (Jordi Cruz Plaja – Palafrugell – Diari Girona).

LA GUERRA.- Sempre he pensat que en cas de produir-se la tercera guerra mundial, seria la última. Malgrat que no entenc de política, m’ha semblat molt sensat l’article d’un diari: «No volvamos al 1914» en el que demana no tornar a caure en els mateixos errors del passat: la mala gestió d’uns dirigents va abocar Europa a la Gran Guerra; insisteix en que el repte dels governants europeus, malgrat els seus reiterats intents, no ha de ser sancionar a Rússia, sinó pactar i cooperar amb aquest país. Per sobre de tot cal recuperar de nou la seva amistat, tal i com va ser en temps recents i unir fronteres no pas separar-les. El fet d’enviar armes a Ucraïna, lluny de dissuadir Putin, anirà agreujant una situació amb final impredictible –terrible– per tota la Humanitat. (Lola Arpa Villalonga – Peratallada)

¿QUÈ ESPERAR?.- Em queden dies per complir els 29 anys i no puc parar de pensar en altres generacions als seus 29 anys. Casa o pis en propietat, cotxe, fills, vacances... No tinc casa ni pis en propietat i tampoc tinc clar que n’arribi a tenir en els pròxims cinc anys. Tinc un fill, però dubto que en pugui tenir més assegurant-me de donar-los un futur a tots per igual. Vacances? Què és això? No coincideixo amb la meva parella de vacances, de manera que les programem per poder estar-nos un temps cada un amb el nostre fill i no dependre de pagar casals. ¿Què ha passat perquè la meva generació, l’anterior i la posterior, ens trobem amb aquest panorama? Em temo que aquesta serà una carta plena de preguntes i sense resposta per part meva. Amb aquest breu escrit només espero acostar una mica a la població la incertesa que patim els joves (i moltes vegades, els no tan joves també. (Natalia Giardino – Terrassa – El Periodico)

DESÍDIA LINGÜÍSTICA.- Un any més és missió impossible trobar un sol locutor de ràdio o televisió capaç de pronunciar “Mobile World Congress” enlloc de “Mobile Wall Congress”. (Toni Granda Pinard – Montcada i Reixach – La Vanguardia)

BASTA DE SALVAPATRIAS. -  Ya lo dijo Bob Dylan en su enorme canción “Masters of war”: “vosotros ajustaís los gatillos para que otros disparen”. Si fuesen los gobernantes los que tuviesen que asaltar el Congreso (como Trump) o invadir Ucrania (como Putin), no veríamos lo que vemos. Basta ya de salva patrias en la retaguardia, dejad a la gente vivir en paz. (Rafael Tomas Soler – Barcelona – La Vanguardia).

EL PODER DE LA PARAULA.- Fa dies que vull escriure la carta però no puc. Tots estem amb el cor encongit pel que està passant i pot passar. Els més optimistes diuen que no serà res de greu, però cal acceptar que no coneixem gaire la mentalitat del dirigent rus. No escriuré res del que ja tots sabem, hem vist a les pantalles i hem llegit o escoltat a la ràdio. Només intento expressar el que sento quan penso en els civils, gent com tu i jo, el que deuen sentir en aquells moments. La sorpresa ha estat la reacció general del món i sobretot dels mateixos ucraïnesos que viuen fora del seu país. Gent que viu entre nosaltres i que han marxat a defensar la seva terra. Una reacció que els honora. Unes decisions que no m’han deixat gens indiferent. Nosaltres, els catalans tindríem aquesta força per lluitar? Diria que no, però en canvi som perseverants i, malgrat les mil injustícies que patim, continuem lluitant per a la nostra llibertat plena. Però la nostra lluita és sense armes. La paraula és encara la nostra millor defensa per no desaparèixer totalment com a nació? (Albert Altés Segura – Llançà – La Vanguardia)