dimarts, 22 de març de 2022

VENEN TEMPS DIFÍCILS I MOLTES NAUS VAN A LA DERIVA PER CULPA DE CAPITANS MALDESTRES

 

Els pobles que al llarg de la història van estar sotmesos a fortes pressions emocionals i se’n van sortir sense prendre mal o amb poques seqüeles, tenien un comú denominador: en els pitjors moments no van perdre mai l’esperança ni la fe amb els que capitanejaven la seva nau, fos un modest vaixell o un gran transatlàntic, ni en que trampejarien les dificultats inesperades de la travessia amb cordura, elegància i imaginació, i que capejarien les tempestes sobtades combinant voluntat ferma amb mà esquerra flexible. El problema és que avui dia, dels que governen les naus, les diverses tripulacions enrolades a bord per llei de la fatalitat natural i demogràfica en discrepen cada vegada més sovint de la seva capacitat per manar-los, quan no passa que se’n malfien directament del seu enteniment o els acusen, sense dissimular-ho, de conductes esbiaixades per interessos discutibles aliens al benestar de la nau. ¿A què pot ser deguda aquesta manca d’empatia amb els mariners? ¿És que potser les tripulacions s’han tornat de la pell de Satanàs, o més aviat serà que les titulacions de capità ja no s’han de guanyar a força d’experiència i de practicar el sentit comú, sinó que els diplomes que serveixen per treure’s la llicència de capitans es poden comprar als encants o a qualsevol botiga de tot a cent? Podríem dir que una mica de tot plegat hi ha, per ser exactes.

Tanmateix, qui sap si la raó perquè les tripulacions cada dia són més refractàries a obeir l’autoritat dels seus capitans, i s’han tornat més esquerpes, exigents i difícils de conformar amb quatre jocs de mans de xarlatans de fira, simplement és conseqüència de que en política, sobretot en els nivells més alts i de més responsabilitat, els bojos es creuen capaços de fer bitlles. És a dir, amics meus: que dels que governen la majoria de naus se’n pot aprofitar ben poca cosa per fer bullir l’olla de la convivència pacífica i sense daltabaixos. I això es nota d’una hora lluny quan de “personatges” que no donen la talla mínima per passar un control de qualitat com cal se’n poden trobar tants com vulgueu a preu de saldo i de rebaixa en qualsevol basar, puix qui no és curt de gambals de naixement resulta ésser un aprofitat de ca l’ample que embolica l’objectiu de la bona política entenent l’a per la bé, substituint en el seu particular llibre d’estil la respectable paraula “servir” per un succedani més poca-solta i insolidari com és “prosperar”.

I no podem sospirar dient que ara no és com abans, doncs el cas és que de bons, íntegres i honestos capitans de nau, per molt que reculem en el temps en trobarem tan pocs que haurem de considerar-los com les honorables excepcions que confirmen la regla general de mediocritat o de qualificacions pitjors i més nocives per a les serves tripulacions, convertides en víctimes propiciatòries de decisions unilaterals o inclús d'experiments, tan impopulars que sovint per fer-los complir a bord de la nau, aquests capitans i els seus incondicionals les imposen traient a passejar el santcristo gros, i quan no n’hi ha prou amb aquest càstig preventiu es fan “obeir” més que no pas “respectar”, a còpia de fuetades i de repressió a la carta. És a dir, sempre n’hi ha hagut de manaires que es permetien certes extravagàncies en ocupar-se dels negocis i del rumb de les respectives naus després d’una nit boja i enmig de deliris de grandesa, però mai com ara els capitans havien pres sense consultar-ho a la tripulació tantes decisions compromeses, en circumstàncies que serien motiu de desqualificació per governar tant una nau com una simple barqueta, si haguessin de passar un test d’intel·ligència i de sentit de l’oportunitat.

Quan els capitans van a la seva i decideixen sense preguntar si la majoria de la tripulació hi està d’acord, o en fan un cas com un cabàs de les seves opinions quan en un gest de cara a la galeria les consulten, més que per compartir el comandament per tenir carta blanca per exercir-lo, les naus van de mal borràs. Apliqueu aquesta mena de paràbola en que he convertit la reflexió d’avui a la realitat que estem vivint, i qui sigui frare, que prengui candela. Perquè venen temps difícils i no tots els dies surt el sol. Potser convindria que les tripulacions mal governades se n'atipessin dels capitans inútils i els tiressin per la borda, després d'organitzar un motí. Si això arribés a passar, prego a Déu que els nous capitans escollits per la tripulació almenys siguin millors que els desbancats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada