PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 1 juny 2018)
- Vam
assistir des del Congrés dels Diputats, a Madrid, al debat d’una moció de censura
tan extraordinària com extraordinari és el moment polític que vivim en aquest
país, quan més que investir un nou president l’objectiu de tota la xerinola
d’ahir era la defenestració de l’actual. Una unió temporal de parlamentaris
(UTP) s’han associat voluntàriament disposats a enderrocar l’actual govern per construint-ne
un nou de trinca donant-li la volta com un mitjó usat a l’antic, però no sé si
amb els paletes i manobres que pensen i parlen tan diferent i cadascú porta un
rei al cos faran gaires bones obres i pujaran
dreta la paret. No voldria semblar esgarria cries, però em temo que no veuré
pas acabada la coberta d’aquest edifici perquè els fonaments els trobo massa fràgils
per suportar les batzacades que li esperen. Ahir, la prioritat de tots els capatassos
de les diferents colles que varen dir-hi la seva era fotre fora en Mariano de
la gerència de l’empresa i substituir-lo per un Pedro que no se'n sabia avenir,
perquè francament no hi comptava que tants li fessin costat sense posar-hi preu
per endavant.
Per aquesta raó, suposo, ni en Pedro ni cap dels seu equip d’arquitectes, aparelladors
i dissenyadors estaven preparats per ensenyar el plànol ni la memòria del
projecte d’obra que pretenien construir, per la senzilla raó que com a
conseqüència de les preses el més calent – començant pel protocol de posar la
primera pedra - encara està a l’aigüera i com que són tants els capatassos
disposats a ficar-hi cullerada, l’un per l’altre pot passar que tot quedi pengim-penjam. Per exemple, em va semblar
que no tenien gens clares ni les fases ni els terminis de l’obra, i encara
menys una qüestió tan important com de quina manera es repartirien les responsabilitats.
Esperem que avui s’aclareixin aquestes incògnites i que, rectificades les imprecisions
d’ahir, ens puguem permetre d’acabar el dia una mica més optimistes sobre el recorregut
d’aquesta UTP, tan agafada en pinces.
Però, si em voleu
creure, no doneu res per fet, i disposem-nos a ésser espectadors d’un sainet o d’un
drama que es representa sense guió i tan condicionat per les improvisacions
dels actors, que pot haver-hi un desenllaç inesperat i rocambolesc. A la meva manera
de veure, tanmateix, dues coses sí tinc clares i assegurades: que el dia d’avui
serà un dia històric, que enterrarà definitivament la comoditat del bipartidisme
per experimentar la convivència política des de la pluralitat ideològica i immortalitzarà
la cara del gerent que en capella de ser despatxat, una cara que serà tot un poema
després del bicarbonat que ahir a la tarda, segons diuen, es va tenir de
prendre per pair les tasses de “caldo” que li varen fer empassar a tremuja,
durant tot el matí. I com que avui, sabent que el “caldo” no li ve de gust, ja
li’n tenen preparades més de quatre tasses, encara en podem veure de tots colors,
des d’una espantada fins a una dimissió. En tot cas, no ens posarem al llit amb
el senyor Rajoy de gerent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada