Follow by Email

divendres, 1 de juny de 2018

POTSER EL PAÍS ES POSARÀ A CAMINAR, PERÒ NO SÉ SI ARRIBARÀ MOLT LLUNY.-


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 1 juny 2018)
- Vam assistir des del Congrés dels Diputats, a Madrid, al debat d’una moció de censura tan extraordinària com extraordinari és el moment polític que vivim en aquest país, quan més que investir un nou president l’objectiu de tota la xerinola d’ahir era la defenestració de l’actual. Una unió temporal de parlamentaris (UTP) s’han associat voluntàriament disposats a enderrocar l’actual govern per construint-ne un nou de trinca donant-li la volta com un mitjó usat a l’antic, però no sé si amb els paletes i manobres que pensen i parlen tan diferent i cadascú porta un rei al cos faran gaires bones  obres i pujaran dreta la paret. No voldria semblar esgarria cries, però em temo que no veuré pas acabada la coberta d’aquest edifici perquè els fonaments els trobo massa fràgils per suportar les batzacades que li esperen. Ahir, la prioritat de tots els capatassos de les diferents colles que varen dir-hi la seva era fotre fora en Mariano de la gerència de l’empresa i substituir-lo per un Pedro que no se'n sabia avenir, perquè francament no hi comptava que tants li fessin costat sense posar-hi preu per endavant.
Per aquesta raó, suposo, ni en Pedro ni cap dels seu equip d’arquitectes, aparelladors i dissenyadors estaven preparats per ensenyar el plànol ni la memòria del projecte d’obra que pretenien construir, per la senzilla raó que com a conseqüència de les preses el més calent – començant pel protocol de posar la primera pedra - encara està a l’aigüera i com que són tants els capatassos disposats a ficar-hi cullerada, l’un per l’altre pot passar que  tot quedi pengim-penjam. Per exemple, em va semblar que no tenien gens clares ni les fases ni els terminis de l’obra, i encara menys una qüestió tan important com de quina manera es repartirien les responsabilitats. Esperem que avui s’aclareixin aquestes incògnites i que, rectificades les imprecisions d’ahir, ens puguem permetre d’acabar el dia una mica més optimistes sobre el recorregut d’aquesta UTP, tan agafada en pinces.
Però, si em voleu creure, no doneu res per fet, i disposem-nos a ésser espectadors d’un sainet o d’un drama que es representa sense guió i tan condicionat per les improvisacions dels actors, que pot haver-hi un desenllaç inesperat i rocambolesc. A la meva manera de veure, tanmateix, dues coses sí tinc clares i assegurades: que el dia d’avui serà un dia històric, que enterrarà definitivament la comoditat del bipartidisme per experimentar la convivència política des de la pluralitat ideològica i immortalitzarà la cara del gerent que en capella de ser despatxat, una cara que serà tot un poema després del bicarbonat que ahir a la tarda, segons diuen, es va tenir de prendre per pair les tasses de “caldo” que li varen fer empassar a tremuja, durant tot el matí. I com que avui, sabent que el “caldo” no li ve de gust, ja li’n tenen preparades més de quatre tasses, encara en podem veure de tots colors, des d’una espantada fins a una dimissió. En tot cas, no ens posarem al llit amb el senyor Rajoy de gerent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada