PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dijous 21 juny 2018)
- Si
voleu que us ho digui clar i català, penso que quan qualsevol òrgan de govern,
administratiu o executiu, que té plenes facultats per decidir, prefereix
consultar amb experts abans de mullar-se, només hi trobo tres explicacions: que
pequi de prudència i no vulgui ficar-se de peus a la galleda, prenent decisions
precipitades; que sigui conscient que la decisió que s’ha de prendre
inevitablement no agradarà, i s’estima més atribuir a tercers el mal tràngol de
fer empassar una píndola massa amargant; o, finalment, que es vol guanyar temps
i ajornar sine die promeses decisions que no poden esperar sense una bona
excusa. Quan es tracta de donar bones notícies, no calen assessors ni experts,
però la cosa canvia quan els governants necessiten que se'ls hi treguin les
castanyes del foc. Per tant, quan es proposa crear comissions d’estudi em temo
que no es juga prou net i que en el fons es posa en marxa una estratègia
política per endarrerir que no pas per accelerar: quina millor excusa que fer
servir el comodí de remetre’s al dictamen d'experts per moure fitxa? Quantes
comissions de "savis" no s’han constituït, per exemple, per treure’n
l’entrellat i el desllorigador del finançament de les pensions públiques? I que
com que les recomanacions d’aquests “homes bons” mai solen ser unànimes, han
servit de justificació per no agafar el toro per les banyes? La penúltima
d’aquestes comissions tècniques, sempre quedarà un forat per una altra, sembla
que ja fa mesos que va fer els deures i presentà el seu informe, però com en
els casos anteriors les conclusions, a part de no ser concloents tampoc
avalàvem sinó que més aviat contradeien els desitjos i les promeses temeràries
de governants eufòrics a l'hora de caçar vots o fidelitzar la parròquia, cap
candidat bocamoll es veu amb cor quan té el govern de posar el cascavell al
gat.
Abans he escrit, referint-me als experts, “homes bons”, però potser amb
aquest eufemisme m’he passat de rosca perquè no n’estic segur que els consells
que donen siguin sempre desinteressats i neutrals, sobretot quan qui encarrega
l’anàlisi també és qui es fa càrrec de pagar la minuta. I si em permeteu que em
descari i us sigui sincer del tot, em preocupa tant o més que qui paga la
factura, que algun d’aquests “experts”, "savis" o "homes
bons", sigui tan espavilat que cobri de dues bandes. Jo dec ésser un
il•lús que anava amb el lliri a la mà pensant puix que tots els partits
disposen de gabinets d’assessors a sou de tota mena, per parir idees i
discursos per adornar, fer atractius i digeribles els programes electorals, una
vegada aconseguit el poder que és l'objectiu de la política banyabaixa i
eixorca, els guanyadors s’afanyaven a aplicar ràpidament les “idees” i
"propostes" incloses en el seus programes, gràcies al suport de les
urnes. Però no vaig tardar gaire temps a descobrir que una cosa són les
"alegries" que hom es pot permetre quan no té responsabilitats i
només interessos i una d'altra ben diferent el davantal pragmàtic que es posen
per entrar a la cuina sabent que poden agafar la paella pel mànec i remenar les
cireres al seu gust. És a dir, que quan es veuen investits del poder de cuinar
les receptes que predicaven, i que enlloc de tocar la musica que els electors
volien escoltar els hi han d'interpretar una altra saragata, per força no tenen
cap més remei que emparar-se en la coartada de l’opinió dels experts per trair
els compromisos electorals. Déu beneeixi, doncs, els experts! Sinó m'hagués
passat l'arròs i no fos tan perepunyetes potser m'agradaria i tot que em
cridessin a alguna comissió. Si no fos que no em cauen massa bé des de que just
hores abans que esclatés la bombolla immobiliària i fes fallida Goldman Sachs
desencadenant la ruïna de tantes persones, la majoria de les quals encara no
s'ha recuperat, una comissió d’experts garantiren als inversors contents i
enganyats que la salut financera del banc era immillorable. Per tot plegat,
francament, no m’agrada que abans de posar fil a l’agulla de les reformes que
va comprometre’s a tirar endavant en Pedro Sánchez quan pidolava vots per la
investidura, ja estigui tirant pilotes fora en espera dels dictàmens d'uns suposats
experts que, potser sense saber-ho perquè van de bona fe, li donaran en safata
les excuses que necessiti segons li convingui fer per la puta o la ramoneta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada