AI MARE DE DÉU! QUAN S’HA DE RECÒRRER A COMISSIONS D'EXPERTS, MALAMENT.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dijous 21 juny 2018)

- Si voleu que us ho digui clar i català, penso que quan qualsevol òrgan de govern, administratiu o executiu, que té plenes facultats per decidir, prefereix consultar amb experts abans de mullar-se, només hi trobo tres explicacions: que pequi de prudència i no vulgui ficar-se de peus a la galleda, prenent decisions precipitades; que sigui conscient que la decisió que s’ha de prendre inevitablement no agradarà, i s’estima més atribuir a tercers el mal tràngol de fer empassar una píndola massa amargant; o, finalment, que es vol guanyar temps i ajornar sine die promeses decisions que no poden esperar sense una bona excusa. Quan es tracta de donar bones notícies, no calen assessors ni experts, però la cosa canvia quan els governants necessiten que se'ls hi treguin les castanyes del foc. Per tant, quan es proposa crear comissions d’estudi em temo que no es juga prou net i que en el fons es posa en marxa una estratègia política per endarrerir que no pas per accelerar: quina millor excusa que fer servir el comodí de remetre’s al dictamen d'experts per moure fitxa? Quantes comissions de "savis" no s’han constituït, per exemple, per treure’n l’entrellat i el desllorigador del finançament de les pensions públiques? I que com que les recomanacions d’aquests “homes bons” mai solen ser unànimes, han servit de justificació per no agafar el toro per les banyes? La penúltima d’aquestes comissions tècniques, sempre quedarà un forat per una altra, sembla que ja fa mesos que va fer els deures i presentà el seu informe, però com en els casos anteriors les conclusions, a part de no ser concloents tampoc avalàvem sinó que més aviat contradeien els desitjos i les promeses temeràries de governants eufòrics a l'hora de caçar vots o fidelitzar la parròquia, cap candidat bocamoll es veu amb cor quan té el govern de posar el cascavell al gat.

Abans he escrit, referint-me als experts, “homes bons”, però potser amb aquest eufemisme m’he passat de rosca perquè no n’estic segur que els consells que donen siguin sempre desinteressats i neutrals, sobretot quan qui encarrega l’anàlisi també és qui es fa càrrec de pagar la minuta. I si em permeteu que em descari i us sigui sincer del tot, em preocupa tant o més que qui paga la factura, que algun d’aquests “experts”, "savis" o "homes bons", sigui tan espavilat que cobri de dues bandes. Jo dec ésser un il•lús que anava amb el lliri a la mà pensant puix que tots els partits disposen de gabinets d’assessors a sou de tota mena, per parir idees i discursos per adornar, fer atractius i digeribles els programes electorals, una vegada aconseguit el poder que és l'objectiu de la política banyabaixa i eixorca, els guanyadors s’afanyaven a aplicar ràpidament les “idees” i "propostes" incloses en el seus programes, gràcies al suport de les urnes. Però no vaig tardar gaire temps a descobrir que una cosa són les "alegries" que hom es pot permetre quan no té responsabilitats i només interessos i una d'altra ben diferent el davantal pragmàtic que es posen per entrar a la cuina sabent que poden agafar la paella pel mànec i remenar les cireres al seu gust. És a dir, que quan es veuen investits del poder de cuinar les receptes que predicaven, i que enlloc de tocar la musica que els electors volien escoltar els hi han d'interpretar una altra saragata, per força no tenen cap més remei que emparar-se en la coartada de l’opinió dels experts per trair els compromisos electorals. Déu beneeixi, doncs, els experts! Sinó m'hagués passat l'arròs i no fos tan perepunyetes potser m'agradaria i tot que em cridessin a alguna comissió. Si no fos que no em cauen massa bé des de que just hores abans que esclatés la bombolla immobiliària i fes fallida Goldman Sachs desencadenant la ruïna de tantes persones, la majoria de les quals encara no s'ha recuperat, una comissió d’experts garantiren als inversors contents i enganyats que la salut financera del banc era immillorable. Per tot plegat, francament, no m’agrada que abans de posar fil a l’agulla de les reformes que va comprometre’s a tirar endavant en Pedro Sánchez quan pidolava vots per la investidura, ja estigui tirant pilotes fora en espera dels dictàmens d'uns suposats experts que, potser sense saber-ho perquè van de bona fe, li donaran en safata les excuses que necessiti segons li convingui fer per la puta o la ramoneta.