Follow by Email

dilluns, 11 de juny de 2018

M’AGRADA UN DESORDRE QUE TINGUI ORDRE I SEMPRE TROBIS EL QUE BUSQUES


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 11 juny 2018)
- A la meva manera, sóc una persona endreçada però per sort no estic obsessionat per l’ordre com d’altres que conec, que no poden suportar que res es bellugui de lloc. També en sé d’alguns que viuen enmig d’un vertader caos i no s’estressen, com si fos el més normal del món viure envoltat de coses escampades sense ordre ni concert. Pensant-hi bé, he arribat a una conclusió sobre aquesta qüestió que es resumeix en quatre paraules: no és pot dir de ningú que sigui un deixat, mentre sàpiga exactament on buscar cada cosa, ràpidament en necessitar-la. Quan treballava, els meus companys de despatx tenien al respecte de l’ordre uns comportaments molt diversos, en algun cas inclús pintorescos. Des dels primmirats que volien que la seva taula i per extensió lloc de treball estiguessin sempre nets com una patena, fins els aparentment d’un tarannà baliga-balaga que amuntegaven sobre la taula gavetes plenes de papers i apilotaven pels racons munts d’expedients en curs o per arxivar. Els experts en sistemes de producció suposo que tindrien, si els ho preguntéssim, opinions per tots els gustos en aquesta matèria concreta, qui sap si contradictòries. Per exemple, uns potser dirien que rebre les visites davant d’una taula pràcticament verge de paperassa podria donar la impressió al client que la consultoria té poca feina, un prejudici no gaire falaguer des del punt de vista del màrqueting. En canvi, d’altres potser ho trobarien positiu en el sentit de predisposar el client a pensar que el consultor, en rebre’l, havia deixat de banda tots els altres assumptes que tenia empantanegats, per centrar-se exclusivament en el seu problema.

A mi em sembla, però, que com en altres aspectes de la vida quotidiana, professional o domèstica, també en quant a l’ordre i el desordre ens posem massa transcendentals, ja que des del punt de vista pràctic el que només importa, en definitiva, és que l’aparent desordre no acabi portant a un caos. Creieu-me, no us heu de començar a preocupar de si se us pot considerar desordenats mentre trobeu cada cosa que busqueu com si res, perquè això voldrà dir que, en el pitjor del casos, controleu el desordre i que en realitat no sous addictes de l’anarquia sino del desordre ordenat. Inclús podríem trobar-li quelcom de positiu: el desordre dintre d’un ordre serveix per mantenir el cap ben àgil i encebat per recordar sempre un vàreu posar aquell expedient, aquell llibre, les ulleres o les claus de casa... En el fons, si teniu tendència a ser una mica desendreçats desactiveu els efectes negatius atenent-vos a un mètode lògic i tolerable que, si m’ho permeteu, definiria com a desordre “rutinari” que es podria traduir per: desendreçar seguint una rutina. Ja em perdonareu, però amb tanta humitat ambiental – n’estem farts de pluja, vaga’ns Déu -, se'm deuen haver enterbolinat les neurones i aquest dilluns se m'ha engiponat  una reflexió pròpia de l’endemà d'un diumenge ben desordenat, fent xerinola entre amics aprofitant que en els darrers quinze dies no hem tingut tamborinada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada