Ja sé que avui no és dissabte sinó la tarda de dijous, i que el cap de setmana no comença dins demà passat, però he decidit prendre’m set dies de vacances de Blog, per estar amb la família i carregar piles, cregueu que ho necessito. Per tant, no m’espereu fins dilluns 2 de juliol.
Mentrestant, repetint la cantarella de cada fi de setmana, passeu-vos-ho tan bé com pugueu que la vida són quatre dies i tres ja han passat. Però sigueu feliços i els que no sou de la primera volada recordeu que el “si no fos” no pot servir d’excusa per tirar pilotes fora quan algú us pregunta com us trobeu, contestant amb un sorneguer: “bé, si no entrem en detalls”. No cal que s’expliquin els detalls! Però no renuncieu mai a la dignitat ni a engrescar-vos d’algun somni i, sobretot, no perdeu mai les ganes de viure per malament que us sembli que esteu, perquè sempre en trobareu algú de pitjor per donar gràcies a Déu de no estar tan baldat, si és que això us serveix de consol. En definitiva, no deixeu que cap pallús us amargui perquè n’hi ha que només volen tocar el botet. Això sí, tingueu sempre a mà un petricó de seny, per si la sang se us escalfa massa escoltant o llegint segons quines ximpleries o estirabots i, per si de cas, guardeu-vos sempre a la faixa una pedra de rauxa, perquè no es pensin que us mameu el dit. I com que de motius per estar emprenyats tots en tenim a cabassos – siguem grans, joves o entremig -, sempre que un gamarús des del govern, de la vostra empresa, de la colla d’amics o d’on sigui faci el burro, sense perdre els estreps ni l’educació planteu-li cara amb un somriure sorneguer a flor de llavis, perquè vegi que no sou babaus.
Tanmateix, no oblideu que encara tenim gent a la presó per purgar preventivament les seves idees polítiques sense haver estat condemnats, confinats a la quinta forca parelles, fills i amics només per fastiguejar-los. Donem testimoni que la qualitat democràtica espanyola no aprova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada