Follow by Email

dilluns, 18 de juny de 2018

EN ENCETAR L’ESTIU, QUANTS PIRÒMANS ACABEN PAGANT LES SEVES GRACIETES?.


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 18 juny 2018)
- Potser enguany amb tanta d’aigua com ha caigut, sembli que els boscos estan vacunats contra incendis; no en féu cas: a vegades quan menys t’ho esperes acaba passant el que no volies. Sigui com sigui, em sembla oportú, a quatre dies de les calorades que segur no passaran de llarg, reflexionar sobre els incendis forestals de les darreres temporades i, principalment, què se n’ha fet dels presumptes piròmans detinguts en un primer moment per sospites indeterminades. Doncs la veritat és que en una gran majoria d’aquests incendis s’han arxivat les diligències prèvies per manca de proves fefaents dels autors, ja que llevat d’enxampar el piròman amb les mans a la massa, coincidència que rarament es dóna, les burilles recollides arran de carretera, alguna ampolla amb indicis d’haver contingut benzina o moviments sospitosos d’un individu malgirbat no són suficients per posar cara i ulls a qui va calar foc. En temps més reculats, quan darrera dels incendis no apareixia l’evidència d’haver estat causats per la caiguda d’un llamp o d’una línia elèctrica, corria la brama que al darrera s’hi amagava la llarga mà de la industria paperera, els tripijocs de pastors per regenerar las pastures o interessos immobiliaris per urbanitzar un tros de muntanya amb bones vistes; però el cert és que costa d’enxampar algú amb la teia als dits, i la majoria de vegades que es té la xamba d’aconseguir evidències resulta que sempre se les carrega un pobre babau, un pagès conco que va perdre la xaveta posant-se a cremar rostolls sense mirar si bufava vent o d’una colla de can fanga que tant si com no volgueren fer carn a la brasa enmig del bosc, sense prendre precaucions. De manera que quasi mai el piròman que la fa la paga i aquesta impunitat dóna una sensació de frustració i d’impotència que fa volar la imaginació més del compte, enlloc d’aterrar dels núvols i reconèixer que la majoria de les vegades el bosc no es crema per culpa de cap mà negra sinó per la negligència, tant dels que el trepitgen a tall d’arrancar naps com 'aquells que dels despatxos estant no fan prou per planificar la neteja i accessibilitat als boscos, en casps d’emergència. Els guardes forestals estan desbordats, si des dels despatxos no s’ho prenen en serio. I fa anys que es queixen.

A la meva manera de veure, doncs, la prevenció dels incendis forestals no es compleix simplement millorant el material d’extinció o contractant més punts de guaita. Els boscos perillen no només per culpa de la sequera, sinó també quan els ocupants d’urbanitzacions no respecten les regles de joc de bona convivència amb l’entorn o quan els fills de pagesos de tota la vida abandonen el camp perquè és molt escarrassat i no dóna per menjar, abandonant els boscos a l’anarquia d’una vegetació incontrolada i invasora. Quants quilòmetres de sotabosc, per exemple, es van netejar des del passat estiu? Quantes brigades de presoners o aturats voluntaris s’han mobilitzat per netejar boscos, tal com havien promès alguns polítics un dia d’èxtasis ecològic? Molts pagesos que s’han convertit en aprenents d’urbanites no haguessin renegat de la tradició familiar si la política agrícola, ramadera i de promoció dels serveis indispensables per a les contrades rurals hagués llaurat a favor de la pagesia del nostre país, enlloc d’agenollar-se davant una Brussel•les venuda als interessos dels principals competidors europeus en matèria de fruita, verdura, llet o carn. Però el que més fot de tot plegat, és que cap govern fins ara no reacciona per protegir la riquesa forestal fins que les cendres dels arbres rostits contaminen l’aire de les ciutats, amb fum de fusta socarrimada. Aleshores sí, però els remordiments per no haver fet els deures els fan buscar esmaperduts no com evitar que mai més torni a passar un terrabastall semblant, sinó a qui poden carregar els neulers de la negligència i desídia consentides, entre d’altres raons per falta dels recursos que haurien de posar a disposició de la prevenció els que només se’n recorden de santa Bàrbara, quan trona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada