Follow by Email

dimecres, 6 de juny de 2018

CADA DIA LES XARXES ES FAN SERVIR MÉS DE CLAVEGUERA PER A DESFOGAR-SE


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 06 juny 2018)
.- ¿Algú pot creure’s que premiaran, com a referent de la llibertat d’expressió, una societat que toleri que les xarxes es converteixin en un femer de paraules gruixudes? I que consti que he escrit “paraules gruixudes” expressament, per estalviar-me d’entrar en detalls més pudents i no repetir expressions com “fill de puta” o “malparit”, només a tall d’exemple, que abunden cada vegada més. No sé què passa als altres països, però m’agradaria pensar que són una mica més civilitzats o, com a mínim, més sorneguers i sarcàstics que malparlats, a l’hora de criticar qualsevol persona o conducta que no caigui bé, sense rebaixar-se a emprar un llefiscós repertori de desqualificacions escatològiques o d’insults del calibre més gruixut. No és només un problema de poca educació, jo penso que defecar injúries en públic no està bé i, francament, insultar i fer mofa barroera de persones és un gest tan inútil com escopir un gargall al cel, ja que sempre acaba empastifant el cap de l’autor de la porcada. Per posar un exemple proper, tenim el cas del polític Josep Borrell, que sembla serà el proper ministre d’Exteriors del govern espanyol. Molts s’hi han abonat en dedicar-li penjaments i fer-li judicis de valor temeraris. Inclús persones que em semblaven fins ara ponderades, veig que no han dubtat en clicar un “m’agrada” dessota de desqualificacions fanàtiques i demonitzants. És evident que ningú cau bé a tothom: ni Teresa de Calculta es va deslliurar dels bescantaments de quatre indocumentats. Jo mateix, a l’única persona que he donat de baixa com amistat a Facebook, fou a una que va discrepar al blog d’una reflexió meva sobre el moviment constituent defensat per l’Arcadi Oliveras i la monja Forcades, tractant-los de tot i deixant com un drap brut llur integritat moral. Per opinar d’una determinada manera, en Joan Manel Serrat o la Rosa Maria Sardà també han acaparat insults de tota mena... En quin país vivim, doncs? En quina societat intolerant ens estem convertint?


A la meva manera de veure, sense recórrer a l’insult ni a l’ofensa personal hi ha mil maneres – des del sarcasme a la ironia -, per posar en evidència qui no pensa com nosaltres. Si fóssim tan demòcrates com ens vantem, hauríem de confrontar les discrepàncies ideològiques amb arguments i raons, no amb cops baixos. En el cas que em referia abans, a en Borrell què li retraiem? Que en un míting va servir-se d’una metàfora poc afortunada per tocar el botet als independentistes? És cert, però des de l’altre bàndol estem segurs que es mesura amb tanta escrupolositat que les paraules no ofenguin? És evident que les persones que donen suport al senyor Borrell, siguin poques o moltes, tenen el mateix dret que els que no ens ha agradat allò de la desinfecció, a sentir-se ofeses per cada exabrupte que hom li ha dirigit aquests darrers dies, des de la impunitat de la xarxa. Però no em vull centrar en aquest cas, perquè n’hi ha molts d’altres i si m’hi he referit, és perquè és tan recent que tothom sap de què parlem. Crec que per recuperar la distensió tan necessària per conviure en pau, cal evitar alleugerir el pap a tall d’arrancar naps i dir o escriure en calent, quelcom que en fred ens en penedirem i voldríem no haver dit o escrit mai. Els autèntics republicans i demòcrates de l’antiga Grècia debatien a l’àgora pública des de qüestions de govern fins a conceptes filosòfics relacionats amb la quotidianitat, amb abrandament i passió però mai insultant les persones ni faltant-les al respecte. Tant de bo arribem algun dia a veure que les xarxes serveixin només per intercanviar idees pacíficament, acceptant que el pensament és lliure de veritat i que encara que es pensi diferent, tothom té dret a ésser respectat i fins i tot escoltat, encara que no s’hi estigui d’acord, sense que pel sol fet de discrepar pacíficament sigui raó suficient per discriminar ningú. I aquesta cultura principalment s’hauria d'inculcar des de l’escola, aprenent de ben petits a no fer seguidisme dels mal educats que freqüenten les xarxes convertint-les en una cort de porcs, enlloc d’un espai de convivència intel•lectual. És molt somniar per a un espai democràtic i republicà autèntic?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada