Follow by Email

dissabte, 30 de juny de 2018

LA REFLEXIÓ DEL CAP DE SETMANA


Si avui és dissabte, em toca fer campana de Blog, per a no perdre la costum.

Passeu-vos el cap de setmana tan bé com pugueu. Els que no sou de la primera volada, com jo, convenceu-vos que la canterella derrotista del “si no fos” podeu optimitzar-la amb un pillo afegitó: “bé, si no entrem en detalls”. No cal entrar en detalls perquè massa sovint s’acaba plorant! El que cal és no renunciar mai a la dignitat ni a renegar de tenir somnis es tingui l’edat que es tingui; però, sobretot, no perdeu mai les ganes de viure per malament que us sembli que esteu, perquè sempre en trobareu algú de pitjor per donar gràcies a Déu per no estar tan baldat, si és que això us serveix de consol. En definitiva, no deixeu que cap pallús us espatlli la vida, perquè els pallussos en el fons són uns amargats que només gaudeixen tocant el botet als altres. Això sí, tingueu sempre a mà un petricó de seny per si la sang se us escalfa massa escoltant o llegint segons quines ximpleries o estirabots, i guardeu-vos sempre a la faixa un roc de rauxa, per si de cas algú es pensa que us mameu el dit. I com que de motius per estar emprenyats tots en tenim a cabassos – siguem grans, joves o de mitja edat -, sempre que un gamarús del govern, de l’empresa, de la colla d’amics o d’on sigui faci el gamarús, sense perdre els estreps ni la bona educació engegueu-lo a pastar fang amb un somriure sorneguer a flor de llavis, perquè s’adoni que els ciutadans i els treballadors, sobretot, ja no som súbdits babaus.

I si no teniu res més bo per fer, doneu una llambregada al Blog "A LA MEVA MANERA DE VEURE". Com en un calaix de sastre trieu i remeneu, totes les reflexions estan escrites sense cap altra pretensió que matisar l’actualitat amb un toc de sentit comú, sempre des de la humilitat de qui sap que li queden un gavadal de coses per aprendre.

Tanmateix, no oblideu que per desgràcia encara tenim polítics i persones honorables a la presó únicament per purgar les seves idees, als quals tenen empresonats “preventivament” sense haver-los jutjat ni condemnat. I que, a més a més, per fastiguejar-los la moral no els hi reconeixen el dret d’estar-se en presons prop de casa, sinó que els mantenen segrestats a la quinta forca. I, sobretot, no llepem el cul dels botxins perquè prometen acostar-los, mentre els posen a la llista d'espera un judici tan polític que fins i tot la data de celebració la trien amb clau política: la tardor del 2019, passades les eleccions municipals. Donem-ne testimoni, doncs, de la baixa qualitat democràtica del país, que no ha millorat perquè el nou president del govern sigui més canyero i parli idiomes.
Fins dilluns...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada