DESPRÉS DE L'INVENTARI, TORNAREM A ANAR PER FEINA
Amb el desenllaç inevitable del procés de la malaltia irreversible que ha
tombat un meu nebot, quan encara li quedaven molts de camps per sembrar i moltes
collites per recollir, la causa del tancament temporal d’aquesta paradeta en
principi s’hauria resolt i, per tant, hauria de tornar a reprendre les diàries reflexions
que tan m’abelleixen, però no sé pas si no valdria més la pena de passar el
forrellat definitivament en vistes de com sembla d’estar mal vist expressar en
veu alta opinions que trenquin plats bonics. Quan veus un conseller “purgat”
per anar contracorrent o quan des de determinats sectors propers als que es
plantegen expropiar la Catedral de Barcelona per muntar-hi un economat tracten
de botiflers els membres del Consell de Garanties Estatutàries per discrepar de
la via ràpida de desconnectar de l’Estat proposada des del govern pel pinyol
del procés, et preguntes si val la pena tornar-te embrancar en llibres de
cavalleria reincidint en les reflexions “netes de pols i de palla”. Potser
seria més còmode aprofitar l’avinentesa per a recrear-me en la becaina, però no
seria allò que m’agradaria fer. Per tant, a partir de dilluns vinent l’excedència
que m’havia demanat s’haurà acabat. Espero retrobar-vos i tancar el parèntesi
amb aquell clàssic “dèiem ahir”...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada