Follow by Email

dilluns, 10 de juliol de 2017

SI NO VOLS DESENGANYS, NO DEMANIS IMPOSSIBLES

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dilluns 10-juliol-2017)

• SI NO VOLS DESENGANYS, NO DEMANIS IMPOSSIBLES.- Com que de miracles no se’n fan, si per cas no voleu desenganys no demaneu impossibles. Una amiga em confessava, no fa pas gaire, que estava molt empipada amb els “d’allà dalt” perquè no havien mogut un dit per curar el seu home, tocat de mort per un càncer terminal. “I mira que els hi vaig demanar una i mil vegades” – em repetia, dolguda per la indiferència de tota la parentela traspassada, que en teoria es mira els escarrassos dels vius des del cel. No vaig gosar preguntar-li com ho sabia que “el cel” estava “allà dalt”, perquè no em semblava el moment oportú per encetar un debat d’aquesta mena, però no em vaig poder estar de renyar-la per demanar impossibles. De petits, ens ensenyaven que la fe mou muntanyes, però a còpia que et vas fen gran intentes comprar més dosis de resignació que no pas de fe, envistes que d’aquells miracles que tots voldríem en un moment donat, més aviat pocs. Jo no crec en la predestinació ni amb totes aquestes xorrades que alguns aprofitats prediquen per a vendre el seu article; en canvi sóc ben conscient que quan la sort se’t gira en contra i la partida que estàs jugant fa mala ganya, només et queda l’opció de no perdre la dignitat i d’entomar el que tingui de venir plantant-li cara amb totes les forces, per si quedés alguna possibilitat real d’evitar-ho. Però de cap manera arrossegant-te suplicant un impossible que no arribarà mai, si no és a còpia de la teva força de voluntat i esperit de superació. I si encara tindria una justificació que en moments de desesperació hom recorri a totes les seves creences i supersticions per intentar aturar un desenllaç fatal, vertaderament no n’hi ha cap per a dispensar que es maregin sants, marededéus i parents morts que reposen en pau criant malves vés a saber on, per implorar la sort de treure la loteria, trobar feina o que no plogui el dia del casament de la nena. Els castellans diuen: “a Dios rogando y con el mazo dando”, que nosaltres traduïm per “ajuda't que t’ajudaré”, enlloc d’encomanar-se a un aconseguidor(a) d’impossibles. Els pagesos autèntics encara creuen, referint-se a persones i a bestiar, que “mentre hi ha vida hi ha esperança” i que mai s’han d’arronsar els braços refiant-se d’un miracle de darrera hora, perquè de miracles no se’n fan a preu fet i menys quan es demanen impossibles.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada