QUI CALLA ATORGA, SENYOR RAJOY?.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ – (dimarts 18/7/2017)

• QUI CALLA ATORGA, SENYOR RAJOY?.- He sabut per boca de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per a mi un dels pocs exemples d’integritat política, que fa mesos la SER la va assabentar que disposaven de proves fefaents - des de l’estricte criteri professional periodístic -, que ella, els seus germans i els seus fills eren sotmesos a un espiament pervers i traïdor de converses i moviments, però que no podien denunciar-ho oficialment perquè les proves no les havien obtingut, diguem-ne catòlicament. Segons Forcadell ha confessat avui als matins de Catalunya-Radio, es va adreçar al president del govern de l’Estat per a manifestar-li el seu neguit davant insistents avisos, en el mateix sentit que els de la cadena SER, i que acollint-se a l’empara de la seva tantes vegades vantada neutralitat i fair play institucional, gosava preguntar-li si era possible que pagant-se amb diner públic, des de l’Estat s’espiés a persones per les seves idees polítiques. La senyora Forcadell assegura que han transcorregut setmanes i ni Rajoy president del govern, com a Institució, ni el ciutadà Mariano com a persona física, li han donat resposta. Davant un silenci tan cridaner, tinc tot el dret a interpel•lar Rajoy des del meu humil blog, si he d’entendre el silenci en el sentit que qui calla, atorga. Hi tinc tot el dret a fer aquesta pregunta, ja que no trobo justificat que Rajoy institucionalment, des de la Montcloa, o particularment des del seu mòbil privat, no tranquil•litzés immediatament Forcadell, assegurant-li que a Espanya no es persegueix ningú per com pensa o deixa de pensar. És una resposta que, en la meva opinió, un polític demòcrata l’hauria de saber de memòria com el parenostre; per defecte o d’ofici, ja que Rajoy conjuga darrerament tant amb el vocabulari judicial. La resposta a la ciutadana Forcadell o a la presidenta del Parlament, un polític democràtic no caldria rumiar-se-la gens. I encara menys tot un president del govern; però ni el polític Rajoy, ni el ciutadà Mariano, ni cap dels seus escolans s’han dignat acusar rebut de la punyetera pregunta, la qual cosa em fa venir ganes de vomitar perquè aquest menyspreu voluntari posa en relleu el tarannà tifa, gens ètic i molt mal educat d'algú que deu pensar que governa per la gràcia de Déu, com els d'abans. En qualsevol cas, més enllà de constatar que Rajoy no em dóna cap bona raó per a respectar-lo, la pregunta que no ha volgut contestar pacíficament a Forcadell en tantes setmanes la respondrà amb escreix en l’informe “Les clavegueres d’Interior”, que demà s’emetrà per la televisió catalana. No us el perdeu, si encara no teniu clar perquè hi ha cua per fotre el camp d’un Estat podrit, deslleial i corrupte. Precisament perquè tants catalans n’estan farts d’un menyspreu continuat, no podem engegar Madrid a pastar fang a tall d’arrancar naps, amb més rauxa que seny, perquè si no aconseguim guanyar de carrer el referèndum (suport social i validació internacional) – es pot aconseguir si es deixen per a l'endemà les picabaralles i els histrionismes de partit, es para només l’orella a què vol la societat civil gràcies a la qual va començar tot plegat i es fa una mica més de cas a alguns consells assenyats -, tota una generació ho pagarà molt car, perquè deixant de banda que no sempre David guanya Goliat, quan Goliat és molt fort i a més no juga net, sempre David té tots els números per a fotre-se-la. I qui avisa no és traïdor.