Follow by Email

divendres, 9 de juny de 2017

TANCAT PER INVENTARI DEL REBOST ANÍMIC

Els darrers mesos de tant en tant he posat el cartell de tancat per cansament, però al cap de pocs dies tornava a engegar les reflexions del Blog, quasi amb més il·lusió que quan el vaig encetar l’any 2009 amb una reflexió diària i puntual.  

Francament, em fa vergonya tornar-hi a penjar el cartell, però he de reconèixer que no em trobo en condicions anímiques de reflexionar serenament sobre una actualitat cada dia més potent però a la vegada més angoixant perquè m’està afectant, més del que em pensava, l’evolució de la malaltia d’un parent molt estimat – no es tracta de la meva dona gràcies a Déu, perquè no hi hagi malentesos ni alarmes entre els que em coneixeu personalment -, fins al punt que em condiciona la capacitat de concentració, precisament en uns moments en que els creadors d’opinió, encara que siguem vocacionals, tenim més que mai l’obligació d’afinar la punteria en els nostres comentaris.


Tornaré a obrir la paradeta un dia o altre, perquè els que portem el periodisme a la massa de la sang no ens podem estar mai d’escriure.  Aquesta vegada, però, no em fixaré cap termini per tornar, ni en dies, ni en setmanes, ja que aquest va ésser justament l’error que vaig cometre en anteriors ocasions: engegar abans d’hora. Tornaré quan estigui en condicions de fer-ho al cent per cent i l’inventari del meu rebost anímic l’hagi tancat del tot. Espero, doncs, retrobar-vos i em refio de que em fareu confiança, com en els darrers vuit anys. Sense lectors, ja ho sabeu, els escriptors estem més morts que els morts del cementiri. (escrit 30 maig 2017)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada