PROPOSTA DE REFLEXIÓ – (dimecres
19/7/2017)
• NO DIGUIS QUE JA HO FARÀS, FES-HO!.- Em fan gràcia aquells amics o inclús família, que s’acomiaden amb uns inconcrets propòsits de reveure: ja quedarem! o ja ens trucarem! Reforca de pallanga, si de veritat volem tornar-nos a veure, quedem ja en ferm, posem dia i hora, busquem un forat a l’agenda i apa! Entesos? Sinó, tal dia farà un any. Jo sóc dels que procuro - potser és un defecte i no una virtut, no us ho discutiré pas -, no deixar per demà el que puc fer avui, entre d’altres raons, la més pràctica de totes: feina feta no fa destorb. Tanmateix, tinc la mania de ser puntual i encara que ja sé que una cosa no té res a veure amb l’altra, no em sorprendria pas gens que la puntualitat estigués relacionada amb la mania de no deixar mai els bons propòsits penjats de la figuera de l’ambigüitat, del ja ho farem demà o ja començarem la setmana entrant com sol passar per any nou. Què coi vol dir que si em necessites per qualsevol cosa, fes-me un truc? Deixant de banda si es tracta o no d’una excusa per quedar bé amb la vianda al plat, que també sol ésser així massa sovint, el destinatari d’un oferiment tan pengim-penjam poc s’hi trobarà còmode si necessita, llevat que hi hagi una gran confiança entre tots dos per gosar sense complexes, d’agafar-me en un moment donat pel mot. En canvi, si m’avanço a la seva iniciativa i li dic de quins dies concrets o de quanta estona pot disposar de mi, li facilito molt més les coses. Això en quan a la vida privada, però igualment és d’aplicació en la vida social. En les associacions de tota mena, a vegades per vergonya o per discreció hom es fa el ronsa, esperant que li demanin expressament una participació concreta. Hi ha gent que se’n mort de ganes de ficar-hi cullerada en una activitat o en un debat, però no dóna el pas i ho deixa per un altre dia: “no faig falta, ja són prou gent! Si em necessiten ja saben que poden cridar-me sempre...” No anem bé; si volem fer una cosa, fem-la i deixem-nos de punyetes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada