ESTIGUEM A L’AGUAÏT AMB ELS SONDEJOS D’OPINIÓ.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dilluns 24/Juliol/2017)

# ESTIGUEM A L’AGUAÏT AMB ELS SONDEJOS D’OPINIÓ.- A mesura que s’acostarà el dia D es multiplicaran les enquestes i els sondejos d’opinió i, per tant, la gent que no hàgim renegat del sentit comú i no siguem presoners del pensament únic, hauríem d’esforçar-nos més que mai en des-triar el blat de la palla. O sia que si ens truquen a casa per conèixer la nostra opinió i utilitzar-la per amanir els resultats que els interessen, hem de ser objectius i rigorosos amb les respostes i quan se’ns facin certes preguntes que només requereixin un sí o un no, caldria afegir-hi a la pregunta una ampliació tan senzilla, com ara: “comparat amb qui, amb què o amb quan”. És a dir, sempre s’ha de tenir un punt de referència per centrar la resposta adequada. Per exemple, si ens enganxen de sorpresa un d’aquests que fan enquestes per encàrrec i a preu fet, massa sovint ens adonarem que es condiciona la nostra resposta a la seva pregunta amb segones de canvi; aleshores la millor forma de xafar-li la guitarra al qüestionador trampós quan ens demani, per exemple, si som optimistes o pessimistes respecte al futur de Catalunya o de com ens rutllen econòmicament les coses, és tallar-lo en sec amb això del “comparat amb?”.

En definitiva, aquesta és sempre la mare dels ous en totes les recerques de dades, de la mena que he posat com exemple: jo puc sentir-me de conya considerant la manera com viu el pòtol de la meva esquerra, o com un cuc miserable si m’emmirallo amb com tira de beta el tifa de la meva dreta. De fet, un experiment tan elemental com el de ponderar la resposta en funció de determinats condicionants, malgrat se’ns demani respondre en abstracte, és una prova del nou d’allò més suada per a no deixar-nos manipular. És a dir: com que tot és relatiu segons les circumstàncies, no cal precipitar-nos a l’hora de respondre amb monosíl·labs els sondejos, encara que les preguntes semblin no amagar cap malícia, perquè sempre poden alterar més del que ens pensem, el resultats d’estudis pseudo-sociològics de les empreses del ram de la prospecció. Resultats, per cert, que els especialistes en aquests tripijocs de la recollida i tractament de dades, no s’amaguen de reconèixer que abans de fer públiques les conclusions s’han cuinar, bullir i en alguns casos esferificar i tot, suposo que no pas a benefici d’inventari sinó perquè complagui a qui encarrega i paga la feina. Us poso un exemple real de com els sondejos aleatoris i massa simplificats cada dia confonen més al personal: la pregunta era si els pares dels mileuristes d’avui guanyaven més o menys que els seus fills, quan tenien la seva edat. Però s’ha hagut d’ampliar la mostra preguntant si els mileuristes viuen millor o pitjor que els seus pares.