RECONÈIXER QUE HAS SIGUT UN POLÍTIC CORRUPTE, REBAIXA LA PENA?

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dimarts 25/Juliol/2017)

# RECONÈIXER QUE HAS SIGUT UN POLÍTIC CORRUPTE, REBAIXA LA PENA? .- Les poques vegades que vaig tractar l’Oriol Pujol em va semblar, francament, un entonat, sensació que em va quedar ratificada quan hi vaig tenir una topada casual al carrer del Cos de Manresa, quan encara ell era el déu de Bagà, a Convergència: anava sol, amb barba d’un parell de dies i malgrat es va adonar que l’havia reconegut va esmunyir-se sense ni un simple gest d’empatia i amb cara de set jutges. És la imatge que m’ha deixat, juntament amb la foto de la seva entrada triomfal al TSJC, l’abril del 2013, acompanyat de la plana major del seu partit, donant-li suport incondicional mentre l’hereu escampa fanfarronejava d’innocència, decència i ètica política en tota la seva trajectòria pública. Porc mentider! Fa quatre dies ha pactat amb la Fiscalia un tracte de favor perquè ell i la seva dóna esquitllin la presó, admetent a canvi ésser culpable dels càrrecs de tràfec d’influències i de cobrament il•legal de comissions. Ja sé que de tractes semblants, a Fiscalia se’n fan cada dia amb xoriços, i encara que no m’agradi estic disposat a empassar-me-la aquesta pràctica injusta, però que a un polític confés de corrupció se li rebaixi la pena després d’una confessió, a més a més extemporània, després d’haver reivindicat la seva honestedat fins al darrer moment del pols amb la justícia, em sembla que de cap manera és de rebuda.

A la meva manera de veure – repasseu el blog i veureu repetida aquesta opinió infinitat de vegades -, un polític o un funcionari, en tant que servidors públics, no poden tenir el mateix tracte de favor que un xoriço qualsevol, perquè tot i sent-ho, el seu delicte té l’agreujant de l’abús de confiança i de trencament de la promesa més sagrada: la d'ésser honrat i curós en l’administració dels recursos de tots. El president Pujol va fer una mala passada a l’orgull ètic i honorable del poble català confessant, vés a saber per què, els seus pecats fiscals després de dècades d’estar-hi emmerdat; però el seu fill Oriol l’ha fet més grossa: després de negar aferrissadament la seva culpa (mentint descaradament una i cent vegades, inclús en seu parlamentària), al cap d’uns mesos va i es despenja reconeixent que si que s’havia untat els dits i els colzes fins i tot. Per tant, l’Oriol a més a més d’un xoriço és un mentider poca vergonya. Aquest comportament indigne mereixia per part de la justícia un tracte de favor que l’alliberi d’entrar a la cangrí? A mi em sembla que no. En tot cas, si es confirma el pacte aberrant amb la fiscalia, que quedi clara la meva oposició més radical. En el meu nom, no. I que consti que aquest comentari val per a qualsevol polític, en les mateixes circumstàncies.

D’altra banda, els polítics que feien la claca a l’Oriol i el defensaven amb vehemència, jo diria que més enllà de la legítima presumpció d’innocència, no tenen de dir-hi res sobre la inexplicable rectificació del seu patrocinat? No eren comparses qualsevols, sinó polítics de reconeguda veterania i avui en primera fila dels que tiben el carro del procés: Jordi Turull, Josep Rull, Lluis Corominas, Francesc Homs i el mateix Artur Mas. No seria exemplar de cara a la credibilitat en la política que fessin algun gest explícit de lamentar haver posat les mans al foc per algú que ja feia, aleshores, pudor de socarrim? Jo penso que sí caldria, més que res per a no desanimar alguns d’aquells indecisos que fan tanta falta per empènyer el procés i que poden preguntar-se legítimament si la independència farà tantes bones obres amb els mateixos manobres.