DE QUIN “ESTAT FEDERAL” ESTAN PARLANT?-

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dimarts 11-juliol-2017)

• DE QUIN “ESTAT FEDERAL” ESTAN PARLANT?- Si de veritat PP, Ciutadans, Socialistes i Podem quan s’omplen la boca de “federalisme” coincidissin amb allò que els nacionalistes i sobiranistes entenem per “Estat Federal”, ja podríem tocar campanes. Però no caldrà, perquè pel que veig i escolto, per ignorància o per malícia, no tenen o no volen tenir ni puta idea de què significa aquesta fórmula d’organització política. Mentre es defensin panxa enlaire de la voluntat més que lícita d’un poble a exercir el seu dret a decidir sobre la forma de l’Estat que prefereix, totes les referències al federalisme no seran més que cants de sirena, per dir-ho amb vaselina perquè ningú s’ofengui titllant-les directament de preses de pèl. En efecte: si es nega a un poble el dret a proclamar-se Estat independent si la majoria dels ciutadans ho aproven en referèndum, mai aquest poble podrà federar-se amb altres pobles, ja que la condició imprescindible de les Federacions és que els Estats que s’aixopluguin sota el seu paraigües siguin “Estats” amb tots els ets i uts. Els Estats es “federen” entre ells a partir del moment que són sobirans políticament i, per tant, des d’aquesta llibertat i independència renuncien a determinades prerrogatives en favor d’un Govern Federal. Però molt em temo que el federalisme en que pensen els partits espanyols per daurar la píndola a Catalunya i rebaixar-li els fums, s’assembla més al “cafè per a tothom” tutelat des de la Castellana que no pas al sistema descentralitzat suís, alemany, nord-americà o canadenc, per posar quatre exemples democràtics. Cal, doncs, que no ens deixem entabanar per paraules buides de contingut i que tinguem clar que per a federar-nos primer se’ns ha de reconèixer com a nació. Mentre els unionistes jacobins espanyols, doncs, no contemplin un marc federal en el qual Espanya i Catalunya pactin la convivència i l’entesa com a bons veïns, en tant que Estats sobirans, el federalisme no té cap futur i com a tercera via està més morta que els morts del cementiri, mal que li pesi al benaventurat de l'Iceta i companyia.