PROPOSTA
DE REFLEXIÓ (Dijous 27/Juliol/2017)
# COM
S’ENTÈN QUE HI HAGI MENYS ATUR I MÉS POBRESA?.- No valdria la pena d'emprar una
sola línia per comentar la pocavergonya del govern Rajoy comparant la
disminució de l’atur a una de les gran fites de la història com la conquesta de
la lluna. No se li pot ocórrer a ningú més que a algú de l’equip de
saltimbanquis propagandístics d’un trist viatjant de gra cuit transvestit en
governant, una idea tan estúpida i falsa com equiparar l’arribada de l’home a
la lluna o l’enderroc èpic del mur de Berlin amb el panorama laboral espanyol.
És ben cert que cada país té els governants que es mereix, sinó seria difícil
d’entendre que un partit empastifat de corrupció fins a dalt de tot, en el qual
no es pot rascar enlloc sense que aparegui la porqueria, sigui el mes votat i
que inclús avui, si hi haguessin eleccions, les tornaria a guanyar. No es pot
desqualificar ningú per les seves idees i en un Estat democràtic tots els
ciutadans poden prendre el pòndol de la nau si els empara la majoria, però una
cosa són les idees i una altra de molt diferent els fets. Les idees no excloent
ningú, però mentir sistemàticament, incomplir barroerament la majoria de
promeses electorals, institucionalitzar i tolerar la corrupció a tot arreu on
remenen cireres, si que inhabilita per governar i, sobretot, per viure a les
espatlles dels ciutadans honrats. Però es veu que hi ha un ramat d’espanyols
mesells que no valoren la diferència entre un polític honest i un vividor de la
política. Gràcies a aquesta ciutadania bòrnia, els Aznar i els Rajoy poden
eternitzar-se al poder.
Tanmateix
per aquesta raó, els homes del viatjant de gra cuit més famós del món mundial –
sense parlar llengües, perquè amb el castellà, xampurrejant una mica de gallec
i el servei d’un traductor pot anar a tot arreu -, avui han passat per tots els
medis d’informació amics, pagant la factura vostè i jo com sempre, un vídeo
apoteòsic digne dels més destacats farsants, en el qual pretén rentar el
cervell dels espectadors fent passar garsa per perdiu en un tema tan delicat com
l’atur. Vantar-se d’emular gestes històriques perquè hem arribat a una taxa del
17% d’atur, quan la resta de països industrialitzats no passen del 10%, no és
cosa de bojos? Hem d’obrir cava perquè només tenim 3,9 milions de parats? A qui
volen enganyar assegurant que s’està en camí de remuntar aviat els nivells del
començament de la crisi? Sí que hi ha més feina que no hi havia, però més mal
pagada i més penjada d’un fil. Només cal que els turistes es cansin de tantes
cues als aeroports, de tantes vagues irresponsables de transports públics, de
tanta inseguretat pels carrers i fotin el camp enviant-nos a pastar fang. Quin
és el pla b, si això passés? Qui absorbiria aquest contingent de treballadors
sense feina? Quan diuen que la industria i la construcció remunten la crisi,
s’obliden d’explicar que una part important d’aquesta remuntada es deu al
consum turístic. I això és fer trampa. Com ho és fardar en aquest vídeo de que
som el país que crea més llocs de treball pels joves o que mai havien treballat
tantes dones, sense afegir que ocupant feines mal pagades i discriminades
respecte a les masculines. I del poder adquisitiu, per què no en diuen res? Els
salaris han pujat de mitjana des del 2008 un 1,5% mentre que els beneficis de
les empreses, segons el banc d’Espanya, en el mateix període han crescut més
d’un 40%. I no parlem dels treballadors jubilats, escarnufats i vexats
incomplint el compromís vigent quan es varen jubilar de mantenir el poder
adquisitiu, engargamellant-los que si res no s’espatlla només tindran un
augment fastigós del 0,25% d'aqui endavant. El senyor Rajoy creu que aquesta
realitat de merda justifica promocionar un vídeo ple de falsedats com les
apuntades? Quan ha costat aquesta publicitat inútil, insultant i falsa? No es
mereix una fiscalització tan severa per aquesta malversació de cabdals púbics
com que la que persegueix a Catalunya per impedir que un poble, fart
d’aguantar-lo, decideixi plantar-lo d’una vegada?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada