MASSA COPS DE TEATRE

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Divendres 14-juliol-2017)

• MASSA COPS DE TEATRE.- Des que el TNC va ésser considerat l’aparador idoni per posar en escena l’Auto Sacramental més esperat de la temporada dedicada a exaltar i promocionar el Procés - quina estrena va ser aplaudida generosament per la claca que ocupava la major part de l’aforament i amb divisió d’opinions per la crítica especialitzada -, en diversos escenaris a Catalunya i a la capital d’Espanya, a un fotimer de Companyies professionals o d’aficionats els ha agafat la febre d’estrenar també els seus sainets o vodevils, com si ningú volgués estar-se’n de dir la seva, reflexió o parida, en aquesta singular competició entre sobiranistes i constitucionalistes de totes les graduacions, tarannàs i pedigrís. Ahir mateix, reconeguts comediants del llorejat cos de la Guardia Civil, sota la competent direcció del jutjat corresponent, van procedir a la reposició del conegut esperpent “L’Escorcoll”, obra que no obstant havia fet forrolla en temps de la dictadura, abans d’ahir més aviat ranciejava i l’expectació inicial es va desfer com un bolado, perquè em consta que els actors no hi estaven massa còmodes amb el paper que els havien encolomat i per tractar-se d’una obra que ningú vol fer perquè resulta desagraïda. I quan la comèdia no es representa a gust dels actors, no es poden esperar flors i violes. Que és, precisament, el que pot passar avui a Palau, on els actors de la Comèdia Nacional, malgrat es va desmentir solemnement com si fos heretgia, fa unes setmanes que no s’acaben de posar d’acord amb el repertori de l’elenc de gala que hauria de protagonitzar, produir i dirigir l’apoteosi final de l’obra que ha despertat més expectació els darrers mesos: ”El Referèndum". Si fossin certs els comentaris que, entre d’altres que no acaben d’identificar-se amb el paper, descavalquen la Neus com a prima dona, ara que finalment ho tenia coll avall i nosaltres assumit sense massa reserves, sens dubte seria un bon cop de teatre, probablement amagaria un drama i qui sap si també suposaria una tragèdia per al Procés. Sobretot després que a principis de setmana, també en notables representacions teatrals, el Consell Nacional del PDCAT proclamava la unitat a proba de foc dels sobiranistes, i el mateix president Puigdemont negava, des de l’escenari carismàtic del Parlament, que de crisi de govern ni la flaire. Tanmateix, sembla que a Madrid reviscolaran aquelles peces teatrals breus denominades “entremesos”, que amb un monòleg fan el fet per entretenir el personal. Un d'aquests entremesos que pràcticament tenen a punt de solfa encara que no tingui títol, va de clavar 600 mil euros de multa a cada alcalde rebec, de Catalunya, que gosi facilitar un cens electoral del seu municipi als cuiners del referèndum. A fe de Déu que no ens avorrirem pas els propers dies – es diu que la Companyia de la Colau podria sorprendre també a darrera hora -, llàstima que potser amb tant de teatre en quedarem enfarfegats, sobre tot si la cartellera ofereix més vodevils i sainets que no pas obres series i de volada intel·lectual.