PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dijous 13-juliol-2017)
• L’ERA DELS
ANESTESIATS EN SEC.- El filòsof Lawrence Sutter, pare del titular cridaner de
la reflexió d’avui, encetà fa poc un debat inquietant sobre si l’indiscutible
increment en el consum d’antidepressius, ansiolítics i potingues psicotròpiques
tutti-quanti, respon a algun pla predeterminat en el marc d’una mena
d’increïble conxorxa de l’establishment mundial, per desinhibir la població
d’aquelles preocupacions quotidianes que, a la llarga, podrien
desenvolupar emocions i sentiments revolucionaris. Des de 1846, que el dentista
nord-americà Morton va patentar l’èter sulfúric, per insensibilitzar el nervi
de les dents perquè el pacient no veiés les estrelles durant una extracció, els
invents per mantenir sota control el dolor físic han estat constants, des del
primer ansiolític – la clorpromazina, considerada la quarta dimensió de la
psiquiatria -, fins al Valium que controla brots de depressió i trastorns a
tremuja. La qüestió inquietant, però, és si com especula en Sutter, els governs
programen i toleren mitjançant la química l’estaborniment subtil de la
sensibilitat psíquica de la societat estressada i massa desvetllada del segle
XXI. El cas és que sense adonar-se’n, molta gent amb l’excusa de combatre el
dolor, la migranya, la soledat, l’ansietat, l’estrès o l’insomni ha caigut en
una espècie de teranyina d’automedicació que acaba en una addicció de la qual
costa desprendre’s, i que podríem qualificar gairebé de malaltia sobrevinguda.
Una malaltia que arrela prioritàriament en les societats més riques i avançades
culturalment: al tercer món i en societats deprimides el consum de psicotròpics
és insignificant. Malgrat els esforços de la Sanitat espanyola per controlar
aquest consum desbordat, mitjançant la “recepta verda” entre d’altres mesures,
el cert és que els espanyols encapçalem l’estadística de “ciutadans
anestesiats” per metre quadrat. I la indústria farmacèutica ben cofoia que
n’està d'aquesta classificació, la qual cosa encara em preocupa més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada