Follow by Email

dijous, 13 de juliol de 2017

L’ERA DELS ANESTESIATS EN SEC

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dijous 13-juliol-2017)
• L’ERA DELS ANESTESIATS EN SEC.- El filòsof Lawrence Sutter, pare del titular cridaner de la reflexió d’avui, encetà fa poc un debat inquietant sobre si l’indiscutible increment en el consum d’antidepressius, ansiolítics i potingues psicotròpiques tutti-quanti, respon a algun pla predeterminat en el marc d’una mena d’increïble conxorxa de l’establishment mundial, per desinhibir la població d’aquelles preocupacions quotidianes que, a la llarga, podrien desenvolupar emocions i sentiments revolucionaris. Des de 1846, que el dentista nord-americà Morton va patentar l’èter sulfúric, per insensibilitzar el nervi de les dents perquè el pacient no veiés les estrelles durant una extracció, els invents per mantenir sota control el dolor físic han estat constants, des del primer ansiolític – la clorpromazina, considerada la quarta dimensió de la psiquiatria -, fins al Valium que controla brots de depressió i trastorns a tremuja. La qüestió inquietant, però, és si com especula en Sutter, els governs programen i toleren mitjançant la química l’estaborniment subtil de la sensibilitat psíquica de la societat estressada i massa desvetllada del segle XXI. El cas és que sense adonar-se’n, molta gent amb l’excusa de combatre el dolor, la migranya, la soledat, l’ansietat, l’estrès o l’insomni ha caigut en una espècie de teranyina d’automedicació que acaba en una addicció de la qual costa desprendre’s, i que podríem qualificar gairebé de malaltia sobrevinguda. Una malaltia que arrela prioritàriament en les societats més riques i avançades culturalment: al tercer món i en societats deprimides el consum de psicotròpics és insignificant. Malgrat els esforços de la Sanitat espanyola per controlar aquest consum desbordat, mitjançant la “recepta verda” entre d’altres mesures, el cert és que els espanyols encapçalem l’estadística de “ciutadans anestesiats” per metre quadrat. I la indústria farmacèutica ben cofoia que n’està d'aquesta classificació, la qual cosa encara em preocupa més.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada