Follow by Email

dissabte, 8 de juliol de 2017

ESTIC MOLT ESPANTAT, FRANCAMENT.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dissabte 8/juliol/2017)

• ESTIC MOLT ESPANTAT, FRANCAMENT.- Estic espantat perquè uns quants amics “de la ceba”, amb els quals fins fa quatre mesos podia debatre i fins i tot fer broma sobre les novetats relacionades amb el procés (no cal dir de què parlo, perquè darrerament aquesta paraula ens la trobem a la sopa del dinar, a l’amanida del sopar i fins i tot a la xocolata desfeta de l’esmorzar), a mesura que s’ha entrat “en capella” del dia D a la mínima observació que els hi trenqui el plat bonic et salten al coll sense contemplacions i et fan sentir com una merda. L’altre dia, sense anar més lluny, després d’escoltar detingudament el definitiu full de ruta proclamat des de l’escenari del TNC, no vaig poder-me’n estar de preguntar-los si, deixant de banda la legalitat, consideraven ètic que es proclamés la independència per una majoria d’un sol vot sense establir abans un tant per cent mínim de participació? Menys maco, em vaig haver d’escoltar tots els penjaments del món. Estic espantat, doncs, perquè entre ciutadans que volen la independència i que en donen fe anant a les mobilitzacions, donant suport al dret a decidir o tenint penjada, des que l’ANC ho va demanar, al balcó l’estelada, es consideri una traïció opinar que a la independència i a la república s’hi voldria arribar no de qualsevol manera, sobretot donant per bona la possibilitat que, inclús amb una participació inferior al 50% del cens, mentre guanyi el vot afirmatiu per una sola papereta ja n’hi ha prou. Què us heu venut l’enteniment? – els hi preguntava als meus amics “de la ceba”, els quals a part de mirar-me com si fos un marcià, cap va ésser capaç de raonar-me una qüestió de democràcia, tan elemental: que els claus no es poden fer entrar per la cabota, i que pretenent imposar la voluntat d’una minoria a la majoria real del país, a la meva manera de veure, no tindrem un xoc de trens sinó una cosa pitjor: un poble radicalment dividit i enfrontat entre bons i dolents catalans. El degoteig de destacats i vells nacionalistes que opinen que no anem per bon camí, només ha començat. I si al conseller Baiget se’l va defenestrar per confessar allò que pensava en consciència, quina cicuta se li farà beure a l’alcaldessa de sant Cugat del Vallés? Se la menystindrà dient que és un “vers lliure”, com ja va passar amb el conseller Vila quan va patinar fa mesos? I què li contestarà el pinyol del procés al Consell de Garanties Estatutàries, que li ha demanat oficialment al govern respecte envers les seves reserves raonades? Dispenseu-me que us ho confessi, però estic espantat, francament, malgrat mantindré l’estelada voleiant al balcó perquè, com a molta altra gent de bona fe, la il•lusió no ens la faran perdre per molt espantats que ens facin sentir..


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada