PROPOSTA
DE REFLEXIÓ (Diumenge 9/juliol/2017)
• IDEES
DE BOMBER.- L'expressió "idees de bomber" ha esdevingut adoptada
popularment per a fer referència a pensaments extravagants o escabellats, que
es desqualifiquen per sí sols: dir-ne una de grossa (o dir-ne de grosses),
dir-ne (una) de l'alçada d'un campanar, dir-ne (una) de les seves, etc. Però en
el seu origen, aquesta expressió tenia un sentit molt més positiu, sense una
engruna de menyspreu envers un col•lectiu tan abnegat com el dels apaga-focs
professionals o voluntaris. Si per cas, el que posa en relleu aquesta fórmula
col•loquial és la capacitat innata dels bombers per improvisar tot sovint i
sobre la marxa solucions enginyoses per a resoldre incendis molt complicats, o
per salvar vides humanes en perill imminent, mitjançant equilibris i maniobres
inversemblants, al marge dels manuals o protocols a l’ús. Com va degenerar
aquesta expressió tan noble fins a ser utilitzada despectivament per a
descriure les parides mentals dels poca soltes, no se sap; però és evident que
no fou gaire afortunada la derivada. Quan a un bomber se li va ocórrer
controlar el perímetre desbocat d’un incendi forestal mitjançant tallafocs de
terra cremada, per exemple, va costar que de bones a primeres no el prenguessin
per boig. I en podríem enumerar una bona pila d’aquestes “idees de bomber” tan
útils, pràctiques i efectives. Per aquesta raó, i si res més no per respecte
als bombers, no n’hauríem d’abusar d’aquesta expressió en pla desqualificació,
perquè extravagàncies i provocacions com les d’expropiar la catedral de Barcelona,
per part de la CUP, o fer sonar l’espantall de l’exercit garant de la unitat
d’Espanya, per part de la ministra Cospedal, no tenen prou categoria ètica,
moral ni ideològica per ésser definides com “idees de bomber”. En tot cas,
hauríem de recórrer a expressions més escatològiques per classificar-les
adequadament, oi que si?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada