PROPOSTA
DE REFLEXIÓ (Dimecres 12-juliol-2017)
• QUAN ES
PASSA GANA, S’ACABEN LES MANIES.- No crec que facin falta dietistes als camps
de refugiats, sinó teca. Aquests que són tan tiquis-miquis a l’hora de menjar,
potser es posarien les piles si meditessin per un instant com s’ho apanyarien,
si es trobessin en la situació de tants de milers i milers de desplaçats per
força de les seves llars, estivats com bèsties en camps de concentració camuflats
d’espais solidaris, per tranquil•litzar les consciències dels que passen de
puntetes per les immenses "plantacions" de misèria humana, sabent que
només hi estan de pas i que després de complir les hores de servei compromeses
amb la ONG de la seva confiança, retornaran a les respectives zones de confort
lluny dels camps de refugiats, per retrobar-se amb les rutines i manies de
sempre. Si hi penséssim una mica en les carretades de persones com nosaltres
que passen gana, potser trobaríem ridícul tota aquesta pesca de dietes per
aprimar, perquè la pell no s’arrugui o per comprar bitllets per ésser els més
sans i rics del cementiri... La gent que passa gana no s’amoïna per si la
vianda que li posen a taula - qui sap si només com únic àpat del dia -, porta
colesterol o no es bona pel fetge o castiga el ronyó. Tampoc crec que la
clientela dels bancs d’aliments pugui permetre’s el luxe de ser massa selectiva
a l’hora de parar la mà, ni encara menys els que buiden les bosses dels
contenidors s’entretenen mirant si les deixalles de menjar són ecològiques o
fixant-se en les dates de caducitat dels pots a mig consumir. Sabeu quantes
bosses plenes de pa sec es llencen a les escombraries cada dia? Quan jo era
jove, tant els pares com els mestres ens pujaven ensenyant-nos que era pecat
llençar pa o no escurar bé el plat de taula, perquè el menjar no es podia
llençar. Avui en dia, féu una visita a les cuines de restaurants de tota mena
de categoria i us caurà la cara de vergonya davant la quantitat de deixalles de
menjar en bones condicions que es llencen a la bassa per pur caprici o mala
educació. I no us penséssiu pas que la principal culpa d’aquest malbaratament
alimentari la tenen les criatures, perquè són molts més els ganàpies que no
miren prim en una qüestió tan delicada, simplement perquè mengen més amb els
ulls que amb la boca. Estaria bé que tant els que no s’acaben el menjar que
tenen al plat, com els carregats de punyetes per fer una dieta sana, passessin
una temporada tancats en un camp de refugiats. Potser se’ls hi acabarien d’una
vegada les manies. Ara bé, tampoc caiguem en la vulgaritat de dir que tot allò
que no mata, engreixa; però ja em conformaria que després de reflexionar-hi una
mica en tot plegat, els que no passem gana fóssim més “responsables” a l’hora
de menjar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada