Follow by Email

dimecres, 12 de juliol de 2017

QUAN ES PASSA GANA, S’ACABEN LES MANIES.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dimecres 12-juliol-2017)


• QUAN ES PASSA GANA, S’ACABEN LES MANIES.- No crec que facin falta dietistes als camps de refugiats, sinó teca. Aquests que són tan tiquis-miquis a l’hora de menjar, potser es posarien les piles si meditessin per un instant com s’ho apanyarien, si es trobessin en la situació de tants de milers i milers de desplaçats per força de les seves llars, estivats com bèsties en camps de concentració camuflats d’espais solidaris, per tranquil•litzar les consciències dels que passen de puntetes per les immenses "plantacions" de misèria humana, sabent que només hi estan de pas i que després de complir les hores de servei compromeses amb la ONG de la seva confiança, retornaran a les respectives zones de confort lluny dels camps de refugiats, per retrobar-se amb les rutines i manies de sempre. Si hi penséssim una mica en les carretades de persones com nosaltres que passen gana, potser trobaríem ridícul tota aquesta pesca de dietes per aprimar, perquè la pell no s’arrugui o per comprar bitllets per ésser els més sans i rics del cementiri... La gent que passa gana no s’amoïna per si la vianda que li posen a taula - qui sap si només com únic àpat del dia -, porta colesterol o no es bona pel fetge o castiga el ronyó. Tampoc crec que la clientela dels bancs d’aliments pugui permetre’s el luxe de ser massa selectiva a l’hora de parar la mà, ni encara menys els que buiden les bosses dels contenidors s’entretenen mirant si les deixalles de menjar són ecològiques o fixant-se en les dates de caducitat dels pots a mig consumir. Sabeu quantes bosses plenes de pa sec es llencen a les escombraries cada dia? Quan jo era jove, tant els pares com els mestres ens pujaven ensenyant-nos que era pecat llençar pa o no escurar bé el plat de taula, perquè el menjar no es podia llençar. Avui en dia, féu una visita a les cuines de restaurants de tota mena de categoria i us caurà la cara de vergonya davant la quantitat de deixalles de menjar en bones condicions que es llencen a la bassa per pur caprici o mala educació. I no us penséssiu pas que la principal culpa d’aquest malbaratament alimentari la tenen les criatures, perquè són molts més els ganàpies que no miren prim en una qüestió tan delicada, simplement perquè mengen més amb els ulls que amb la boca. Estaria bé que tant els que no s’acaben el menjar que tenen al plat, com els carregats de punyetes per fer una dieta sana, passessin una temporada tancats en un camp de refugiats. Potser se’ls hi acabarien d’una vegada les manies. Ara bé, tampoc caiguem en la vulgaritat de dir que tot allò que no mata, engreixa; però ja em conformaria que després de reflexionar-hi una mica en tot plegat, els que no passem gana fóssim més “responsables” a l’hora de menjar. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada