LA SILVIA NO S'HA VOLGUT PERDRE EL 9-N EN VIU

Digui el que digui el govern d’allà per menystenir la mobilització ciutadana d’avui, a Catalunya, i emmascari com vulgui - amb astúcia i per pura prudència - el govern d’aquí la tossuderia dels nacionalistes catalans perquè se’ls hi reconegui que són subjectes plens de sobirania, la veritat és que la gent anirà a votar a tremuja. Malgrat les urnes siguin de cartró i s’hagi impedit amb punyeteries una infraestructura que no sembli de fireta. La gent dipositarà la butlleta guardada a la butxaca des de fa dies, amb tanta il•lusió com ràbia endarrerida. Però convençuda que participa en quelcom més important que un simulacre de consulta. Com la Silvia, que ha fet una escapada de vint-i-quatre hores des de Berna, expressament per viure aquesta jornada patriòtica en directe, la gent votarà amb la mateixa fe com si es tractés d’un referèndum definitiu. I és que la gent participarà perquè són persones adultes, compromeses, decidides a posar la directa pacíficament malgrat estiguin emprenyades, fent palès que ni són titelles d'en Mas ni quatre caps calents embolcallats amb l’estelada d’en Jonqueras, com des de Madrid es vol vendre a la parròquia espanyola i als observadors internacionals, que ja són també prou llestos com per fer-ne l’anàlisi sense pigalls, de la revolta catalana. A la meva manera de veure, a Madrid hi ha massa babau que encara no comprèn que la independència no és una ideologia sinó un objectiu, i que allò que marca la diferència en aquest pols entre dos governs no és que hi hagi un partit pro-independència sinó que la majoria dels partits estiguin farcits d’independentistes, i que entre la societat civil en creixin més cada dia, com a bolets. Tanmateix, tota aquesta gent avui votarà sap que la sobirania s’ha de fer explícita a través d’un mandat democràtic formal, i que el problema és que el dret a escatir l’opinió majoritària dels ciutadans del territori candidat a la secessió s’estavella contra una paret legal abusiva: que els ciutadans del territori en qüestió no són sobirans per determinar si volen partir peres o no amb la resta de l’Estat, per la senzilla raó que se senten tractats a baqueta. On se val que el TOT, decideixi per una part? No obstant això, la gent sap que qualsevol nou pas endavant s’ha de fer seguint una escrupolosa pràctica democràtica. I no tan sols per convicció, sinó perquè és la que ens avalarà en el pla internacional que, ara més que mai, és de qui dependrà l’èxit de tot plegat. Per tant, anem a votar i no fem quedar malament l’esforç de tantes Silvies que han vingut expressament a passar el diumenge a casa seva des del lloc on resideixen per no perdre's la satisfacció d'afegir el seu granet de sorra. La principal conclusió que haurien d’escampar arreu els periodistes observadors vinguts de tot el món per ser testimonis d’un acte històric i èpic sense precedents, hauria de ser aquesta: hem estat amb un poble que s’està guanyant el futur amb mèrit.