dijous, 15 de novembre del 2012

TRES PREGUNTES INQUIETANTS EN MATÈRIA DE DESNONAMENTS


            Sembla mentida que tinguem uns polítics tan farsants que després de vendre’ns, acollonits per una escalada de suïcidis,  que ara sí que s’hi posaven en serio a resoldre el problema dels desnonaments, al cap d’una setmana de reunions i d’àpats de treball els dos partits que es reparteixen el país des de la transició no han estat capaços de fer els deures. Potser els seus experts no tenen prou apamats tots els rebrecs “tòxics” d’una llei hipotecaria rovellada? En fi, com que entre una cosa i una altra tot això del “banc dolent” i de la butlla, perquè “en casos d’extrema necessitat” s’apliqui una moratòria temporal en el pagament de quotes, serà el tema de la propera “carta al vent”, no em puc estar d’avançar tres reflexions que em ballen pel cap, des que no paro d’escoltar opinions per a tots els gustos, sobre una qüestió tan delicada.

• Si els actius immobiliaris empantanegats per culpa de la morositat han esdevingut uns productes tòxics tan contaminants i letals que s’han de posar en quarantena en un pavelló per a infecciosos anomenat “banc dolent”, ¿per quins set sous té tanta pressa la banca per recuperar aquests actius, desnonant a tort i a dret?

•  Si fins fa pràcticament quatre dies es considerava burro a qui no s’aprofitava de construir cases i vendre-les doblant o quadruplicant el preu de cost, ¿de les plusvàlues que varen guanyar a tremuja els bancs i promotors “llestos”, què se n’ha fet?

• Si en l’època de l’abundància els bancs rifaven les hipoteques barrejant-hi en el paquet casa, cotxe, mobiliari i algun capritxet, els que se’n varen aprofitar d’aquestes gangues i ara ploren i reclamen justícia perquè no poden tornar el deute, ¿no tenen ni una mica de mala consciència per haver caigut en la temptació, fotent-se’n dels que tocaven més de peus a terra?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada