Sembla mentida que
tinguem uns polítics tan farsants que després de vendre’ns, acollonits per una
escalada de suïcidis, que ara sí que s’hi
posaven en serio a resoldre el problema dels desnonaments, al cap d’una setmana
de reunions i d’àpats de treball els dos partits que es reparteixen el país des
de la transició no han estat capaços de fer els deures. Potser els seus experts
no tenen prou apamats tots els rebrecs “tòxics” d’una llei hipotecaria rovellada?
En fi, com que entre una cosa i una altra tot això del “banc dolent” i de la butlla,
perquè “en casos d’extrema necessitat” s’apliqui una moratòria temporal en el pagament
de quotes, serà el tema de la propera “carta al vent”, no em puc estar d’avançar
tres reflexions que em ballen pel cap, des que no paro d’escoltar opinions per
a tots els gustos, sobre una qüestió tan delicada.
• Si els actius immobiliaris empantanegats per culpa de la morositat han
esdevingut uns productes tòxics tan contaminants i letals que s’han de posar en
quarantena en un pavelló per a infecciosos anomenat “banc dolent”, ¿per quins
set sous té tanta pressa la banca per recuperar aquests actius, desnonant a
tort i a dret?
• Si fins fa pràcticament quatre
dies es considerava burro a qui no s’aprofitava de construir cases i vendre-les
doblant o quadruplicant el preu de cost, ¿de les plusvàlues que varen guanyar a
tremuja els bancs i promotors “llestos”, què se n’ha fet?
• Si en l’època de l’abundància els bancs rifaven les hipoteques barrejant-hi
en el paquet casa, cotxe, mobiliari i algun capritxet, els que se’n varen aprofitar
d’aquestes gangues i ara ploren i reclamen justícia perquè no poden tornar el
deute, ¿no tenen ni una mica de mala consciència per haver caigut en la temptació,
fotent-se’n dels que tocaven més de peus a terra?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada