A
quatre dies de la segona vaga general i tot just encetada la fira electoral, ni
sindicats ni polítics haurien de perdre de vista les dades alarmants de l’atur
i fer un xic d’autocrítica, reflexionant quina part de culpa els hi pertoca en
aquest drama social. La taxa d’atur se situa en el 24,6% i aquest percentatge
es dispara i sobrepassa el 53%, quan ens referim a l’atur juvenil dels menors
de 24 anys. I assoleix una dimensió desoladora quan fa referència als ni-ni-ni (joves entre 15 i 29 anys, que ni treballen, ni
estudien, ni veuen la llum que indicaria el final del túnel). Poca broma: estem
parlant de dos milions de persones que ens situen vuit punts per sobre la
mitjana de desocupació juvenil europea. Primera pregunta, adreçada a polítics i
sindicalistes: ¿després de la vaga general del 14 i dels resultats electoral
del 25 es resoldrà o empitjorarà més aquest problema ?
D’altra banda, les implacables
estadístiques posen en relleu la nafra del fracàs escolar: el 30% dels joves no
acaben els estudis secundaris i el 15% dels que comencen el batxillerat tiren
la tovallola al cap d’un any i una tercera part dels que trien la formació
professional, deserta de les aules molt abans de treure’s el títol. En resum,
per dir-ho curt i ras: el joves que en arribar a la majoria d’edat fan pam i
pipa als llibres, mentre els seus tutors fan els ulls grossos, no ajuda gens a
les expectatives de futur, amb independència o sense, del conjunt del país. Les
causes són diverses, però ben concretes: des d’un entorn familiar inculte, irresponsable
o passiu, fins a les deficiències del sistema educatiu, passant per factors més
conjunturals que no pas estructurals, com va ser, per exemple, l’atracció que
durant els anys de la bombolla immobiliària, va exercir sobre tants adolescents,
també amb els seus tutors dissimulant, la possibilitat de guanyar un bon sou
prescindint de la formació. Segona pregunta, adreçada a pares, educadors i polítics:
¿amb una nova enèsima reforma educativa resoldrem el problema del fracàs escolar,
o seria millor que els polítics fessin un pas enrere i deixessin que la veu
cantant en aquest assumpte la tinguessin els educadors, amb la complicitat activa
dels pares?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada