Era
d’esperar que ahir l’oposició s’abraonés sobre el coll del govern, demanant tota
classe d’explicacions sobre l’ocurrència d’oferir, com a comissió pel favor d’escaguitxar
més de 160.000 euros per un pis o una casa, un permís de residència nou de
trinca a qualsevol estranger que hi estigués interessat en aquesta ganga. El
que no m’esperava, francament, és que el portantveu del govern puntualitzés que
els esdevinguts nous residents, gràcies a aquesta nova versió de la llei de
l’embut, no tindrien cap dret ni a sanitat publica, ni a portar els fills a l’escola
municipal, ni a prendre cap lloc de treball als parats. Aleshores, ¿de què els
hi servirà comprar un pis i tenir un flamant permís de residència, si han de viure
com pàries en el gueto dels invisibles? De tots els descàrrecs possibles, han
triat el que cantava més. Una de dos, o s’han begut l’enteniment o es pensen
que ens mamen el dit. És evident que si es produïssin compres massives de pisos
en aquestes condicions tan surrealistes, voldria dir que s’infiltrarien a la
societat espanyola una sèrie de paràsits, que més tard o més d’hora, acabarien mangonejant
l’economia submergida i potser coses pitjors i tot.
Deixant de banda el
greuge comparatiu que es cometria amb els sense papers a la recerca d’un permís
de residència de segona categoria, hi ha una reflexió que els ciutadans caldria
que ens féssim amb caràcter d’urgència: decisions com aquesta de polir-se les
existències del futur banc dolent a preu de saldo, i deixar entrar per la porta
falsa a qualsevol indocumentat que porti 160.000 euros penjats del nas, posant
en perill la bona convivència dels propers anys, les pot prendre unilateralment un govern
desacreditat i a la deriva? Aquestes “inversions” no són les que convenen i,
per tant, comença a ser hora enmig d’una situació d’emergència econòmica i social
tan greu, que enlloc de treure a passejar cada partit diferències i greuges que
ja fan pudor de tant de temps com es remenen per alimentar la desavinença, es
fes un front comú per treure les castanyes del foc a un país orfe de lideratge
i de valors. ¿No és hora d’un govern de concentració nacional amb l’objectiu de
treure el vaixell de les aigües tèrboles on s’ha embarrancat, amb iniciatives
assenyades?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada