DRET A DECIDIR EN TOT

            Avui els catalans hem de decidir a les urnes si estem o no d’acord en que ens deixin decidir si ens volem o no divorciar d’Espanya. Ja m’està bé sotmetre aquest dret a consulta popular; però, pensant-hi un xic més a fons no em negareu que resulta bastant vergonyós que, a aquestes altures del segle XXI, ens veiem obligats a reivindicar l’exercici del dret moral de les persones a decidir en tot allò que afecti a la convivència. Si repassem la història recent sembla que només se sap o es pot parlar de moral i de valors en termes d’exigència de drets, de protesta, de crítica o desemmascarament de pràctiques tèrboles. Els models heretats en quan a praxis democràtica cada cop més deixen en suspens la resposta concreta a preguntes com ara: què hem d’escollir? Com hem d’escollir? Quin tipus de persones volem ser? Amb qui ens volem vincular i per a què? En quin tipus de societat volem viure? Per descomptat que, al final, hom hi troba respostes; però, sempre són conseqüència de l’atzar, de les circumstàncies o de les relacions de poder que s’imposen com a tals.

            El dret a decidir: vet aquí un terme que sovint s’ha hagut d’imposar per acabar amb l’ambigüitat propiciada per una política basada en el principi de tants caps, tants barrets; la qual sembla que sigui el mateix que el dret a decidir, però no hi té res a veure. Si els partits polítics que, en principi, són els marmessors de la voluntat dels ciutadans exercissin les seves obligacions amb la meticulositat i transparència d’un notari, n’hi hauria prou amb les eleccions periòdiques perquè el poble exercís el dret a decidir. Però, la pràctica ha fet palès que rarament els programes i promeses que serveixen per pescar vots és compleixen; doncs a l’hora de governar, allò que va decidir el ciutadà es dilueix en l’aiguabarreig dels interessos i conxorxes dels que manen. Aleshores passa, com avui, que el poble ha de treure el geni exigint als candidats que es mullin confessant si estan o no a favor del dret a decidir, perquè els ciutadans puguin votar en conseqüència. ¿Voleu creure que si ens llegim els programes, no s’acaba de treure’n l’entrellat, en la majoria dels casos? I les paraules dites durant la campanya, ja se sap, se les emporta el vent...