Avui, si l’encerten els
meteoròlegs més que no pas els entesos en demoscòpia pronosticant els resultats
electorals, l’hivern ensenyarà les dents i els esternuts, estossecs i coïssors
de coll estaran a l’ordre del dia. No es podrà parlar d’epidèmia, perquè un
refredat no té cap secret i és pot trampejar a peu dret, encara que caigui la
gota del nas. El que resulta més empipador dels refredats proletaris que
s’encomanen els darrers anys, és aquella tos seca de la que no et desempallegues
fàcilment, perquè és tossuda com una banya de marrà i resistent als xarops i
potingues que despatxen les farmàcies, fent passar la nit del lloro a les víctimes
que atrapa. Però, pel que vaig escoltar que li deia l’altre dia una caixera del
súper a una clienta hi ha una solució miraculosa per a la tos: la ceba.
Després de fer algunes
indagacions he comprovat que s’està posant de moda anar-se’n a dormir deixant
una ceba tallada pel mig sobre la tauleta de nit, per clapar com un tronc oblidant-se
dels atacs de tos rebel. Ni xarops ni punyetes, una rebregada recepta de les
nostres àvies pageses amb la qual fins fa quatre dies els metges s’hi feien un
fart de riure, s’està recuperant per aquells que no poden perdre la nit
estossegant, tinguin l’edat que tinguin. Fins i tot els que no eren gaire de la
ceba, deixen els escrúpols de banda i ho proven. Diuen que qui ho fa, repeteix.
No sé si serà conseqüència directa de les retallades – els xarops ja no entren
pel “seguro”- o perquè cada dia som més ecològics i ens decantem per la medicina
alternativa; jo més aviat diria que es tracta d’un remei a l’abast, ràpid i
barat, dels que si no cura no fa mal. A més a més, les cebes d’ara em sembla
que no fan tanta fortor com les d’abans o, potser, és que nosaltres no tenim el
nas tan refinat, però el cas és que ser de la ceba torna a estar de moda gràcies
al boca orella es practica a les cues del súper o mentre es fa tanda als
consultoris de la seguretat social.
Després de fer algunes
indagacions he comprovat que s’està posant de moda anar-se’n a dormir deixant
una ceba tallada pel mig sobre la tauleta de nit, per clapar com un tronc oblidant-se
dels atacs de tos rebel. Ni xarops ni punyetes, una rebregada recepta de les
nostres àvies pageses amb la qual fins fa quatre dies els metges s’hi feien un
fart de riure, s’està recuperant per aquells que no poden perdre la nit
estossegant, tinguin l’edat que tinguin. Fins i tot els que no eren gaire de la
ceba, deixen els escrúpols de banda i ho proven. Diuen que qui ho fa, repeteix.
No sé si serà conseqüència directa de les retallades – els xarops ja no entren
pel “seguro”- o perquè cada dia som més ecològics i ens decantem per la medicina
alternativa; jo més aviat diria que es tracta d’un remei a l’abast, ràpid i
barat, dels que si no cura no fa mal. A més a més, les cebes d’ara em sembla
que no fan tanta fortor com les d’abans o, potser, és que nosaltres no tenim el
nas tan refinat, però el cas és que ser de la ceba torna a estar de moda gràcies
al boca orella es practica a les cues del súper o mentre es fa tanda als
consultoris de la seguretat social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada